El Parc Apolo és un petit racó de 900 m2 del barri de Torre Baró ubicat en una corba del carrer de Llerona, aprofitant el fons d’un barranc. L’espai el conforma una sèrie de terrasses amb bancs i espais de trobada que descendeixen fins a arribar a una font i un aqüeducte. El nom de Parc Apolo recorda la casa que s’alçava a la zona entre 1940 i 1995, el Mirador Apolo.
Va ser batejat amb aquest nom perquè els propietaris tenien una estatueta del déu Apolo. Aquesta casa es va convertir en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí, que finalment no va tirar endavant. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font. La casa va ser expropiada per l’Ajuntament i enderrocada l’any 1995. Posteriorment l’Ajuntament va urbanitzar la zona com a parc, i en va conservar els arbres i la font, que va ser remodelada.
L’exemplar més notable d’aquesta vegetació és el pollancre de Canadà que es proposa catalogar.
El Parc Apolo és un petit racó de 900 m2 del barri de Torre Baró ubicat en una corba del carrer de Llerona, aprofitant el fons d’un barranc. L’espai el conforma una sèrie de terrasses amb bancs i espais de trobada que descendeixen fins a arribar a una font i un aqüeducte. El nom de Parc Apolo recorda la casa que s’alçava a la zona entre 1940 i 1995, el Mirador Apolo.
Va ser batejat amb aquest nom perquè els propietaris tenien una estatueta del déu Apolo. Aquesta casa es va convertir en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí, que finalment no va tirar endavant. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font. La casa va ser expropiada per l’Ajuntament i enderrocada l’any 1995. Posteriorment l’Ajuntament va urbanitzar la zona com a parc, i en va conservar els arbres i la font, que va ser remodelada.
L’exemplar més notable d’aquesta vegetació és el pollancre de Canadà que es proposa catalogar.