L'Eixample

Comiat: acció, paraula o expressió de cortesia d’una persona cap a una altra quan se separen o quan una d’aquestes se’n va.

La marxa de l’ésser estimat i gestionar la consegüent frustració, ha estat subjecte en la música al llarg dels segles. Així, ha esdevingut el pretext perfecte per a alguns grans compositors a l’hora d’escriure moments sublims del repertori.

Tres exemples wagnerians ens situen davant d’aquest fil conductor proposat: de l’acceptació del Rei Marke davant de la traïció del seu nebot Tristan, la dormició de Brünnhilde com a càstig a la deslleialtat marital de Wotan envers Fricka i finalment el lament que Isolde canta davant del cadàver de Tristan: una mort d’amor infinit davant la impossibilitat de consumar-lo a la Terra.