La surera és una espècie pròpia dels boscos mediterranis i està adaptada als terrenys silícics. En la nostra ciutat és rara, donat que la majoria de sòls son majoritàriament calcaris. Al parc de Monterols, la disponibilitat d'espai i l'escassa competitivitat amb altres congèneres, que seria el cas si visqués al bosc, li ha permès desenvolupar obertament la capçada i adquirir un port estètic i harmoniós. És l'exemplar de surera més notable dels espais públics urbans.
La surera és una espècie pròpia dels boscos mediterranis i està adaptada als terrenys silícics. En la nostra ciutat és rara, donat que la majoria de sòls son majoritàriament calcaris. Al parc de Monterols, la disponibilitat d'espai i l'escassa competitivitat amb altres congèneres, que seria el cas si visqués al bosc, li ha permès desenvolupar obertament la capçada i adquirir un port estètic i harmoniós. És l'exemplar de surera més notable dels espais públics urbans.