L'Eixample

L'obra de Carles Gabarró (Barcelona, 1956) comença als anys vuitanta del segle passat i es desenvolupa durant quatre dècades, de forma ininterrompuda, fins a l'actualitat. Hi destaquem la seva aposta decidida per una pintura matèrica, una iconografia pròpia caracteritzada per la repetició, gairebé obsessiva, de temes, objectes i composicions. A més, la mutació constant dels diferents motius, en una mena de transformació multiforme dels mateixos objectes, sembla ser el passatge cap a una altra cosa que mai acaba de materialitzar-se. El quadre navega també entre els recursos retòrics de la figuració i la contundència expressiva i suggeridora de l'abstracció, una navegació que no es resol amb l'arribada a cap port ni en el temut naufragi: la pintura de Carles Gabarró ens descobreix una mirada d'allò mateix i d'allò diferent, d'allò que sempre és igual i d'allò que canvia constantment, i ho fa en una sola operació, gairebé en un sol gest que el quadre acaba fixant en una mirada fecunda.

L'exposició que presentem revela aquest recorregut singular, que emfatitza les característiques mencionades anteriorment en les distintes etapes del treball creatiu. Una mostra configurada en quatre àmbits temàtics: Magma (1995-1996), Biblioteques (2006-2024), Fàbriques (2009-2015) i Llits (2013-2024), encapçalats i conclosos per obres dels anys vuitanta, conjugats amb peces de recent creació. Els quadres de les diferents èpoques cerquen la tensió a través de les diverses analogies iconogràfiques i compositives desenvolupades al llarg de la peculiar manera de treballar la pintura de Carles Gabarró.

Exposició comissariada per Francesc Puntí.