El model alimentari basat en la producció agroindustrial intensiva en químics és la causant de nombrosos problemes ambientals i socials arreu del món. En un moment com l’actual, on estudis i persones expertes alerten de la gravetat de l’emergència climàtica i ecològica, cal que tothom, des de la ciutadania fins a les empreses i l’Administració pública, aposti d’una manera clara per un model alimentari sostenible que posi les persones i el planeta al centre. En aquest article ja es donaven algunes de les claus de per què és necessari aquest canvi.
Però, què vol dir una alimentació sostenible?
Una alimentació sostenible és la que és bona per a les persones, per als territoris i per al planeta. Aquesta alimentació aposta per un consum responsable, que té en compte la procedència dels aliments, la seva forma de producció i els impactes socials i ecològics que genera, que incorpora hàbits saludables, que redueix el malbaratament i la producció de residus i que permet a les generacions futures alimentar-se de forma sostenible.
Informar-se de l’origen dels productes, comprar al comerç de proximitat, triar productes ecològics i de comerç just, apostar per la pesca sostenible, són pràctiques que fomenten el consum responsable i sostenible.
A la vegada, potenciar dietes diverses, reduir o eliminar aliments ultraprocessats, escollir carn de ramaderia ecològica i de proximitat i, fins i tot, conrear els propis aliments pot ajudar a establir una alimentació saludable.
D’altra banda, per reduir el malbaratament i la producció de residus és important planificar les compres, conservar els aliments correctament, reaprofitar-los i reduir-ne els envasos.
Totes aquestes pràctiques contribueixen a una alimentació sostenible i, per tant, a una reducció de l’impacte climàtic i ecològic, a la promoció de les economies locals i verdes, a revitalitzar els vincles territorials entre camp i ciutat, a unes relacions laborals més justes i a una millora de la salut de la ciutadania. Per tot això, és crucial que l’alimentació sostenible sigui accessible al conjunt de la ciutadania.
De proximitat, ecològic i de temporada
Per poder tenir una alimentació sostenible cal, entre altres, posar atenció en quins són els aliments que comprem, on ho fem i quan.
Els aliments de quilòmetre zero, altrament dits “de proximitat” o locals, són els que no han de fer grans recorreguts per arribar a la nostra taula. Són aliments que han estat produïts per la pagesia local, el consum dels quals fa de dinamitzador de la vida rural i fomenta la sobirania alimentària al territori. Redueixen l’impacte climàtic en relació amb el transport, ja que han de recórrer trajectes més petits.
Els aliments ecològics són els que estan produïts i elaborats amb pràctiques que respecten la natura, sense fertilitzants ni pesticides de síntesi química ni transgènics. Acumulen menys residus agroquímics, redueixen l’impacte climàtic en relació amb l’estalvi vinculat a la producció de fertilitzants i, com que són aliments que provenen d’un sistema de producció que té cura de tancar els cicles de nutrients als sòls i mantenir-ne la fertilitat, també contribueixen a millorar l’adaptació i la mitigació de la crisi climàtica i a combatre la crisi d’extinció global. Els productes ecològics estan regulats per normatives molt estrictes i es poden reconèixer per l’etiquetatge, tot i que existeixen persones productores que produeixen aliments agroecològics sense l’etiquetatge i els distribueixen a través de circuits de confiança.
“A l’hivern els tomàquets no valen res”. Aquesta afirmació només l’entendrem quan tinguem consciència del calendari i la temporalitat de la producció dels aliments. Cada aliment necessita unes condicions climàtiques concretes, i no pot créixer en qualsevol moment, si no és que creem artificialment espais amb les condicions climàtiques adequades. Tanmateix, aquestes construccions artificials sovint requereixen un consum elevat d’energia, que ens podríem estalviar si consumíssim els aliments en l’època que estan disponibles. És una pràctica que, a més de ser més sostenible, ens permet conèixer els cicles de la natura.
Una ciutadania més conscienciada i implicada
En els últims anys, i amb més notorietat amb la pandèmia de la covid-19, s’ha donat un increment de la conscienciació i el compromís de la ciutadania i les economies locals cap a pràctiques més sostenibles i responsables. Àngels Parra, presidenta de l’Associació Vida Sana, comenta que en els darrers anys el creixement del consum ecològic ha estat una tendència a l’alça, que la pandèmia ha acabat de consolidar.
Segons les dades de l’associació, el perfil de consumidor ecològic està canviant ràpidament: si abans ens trobàvem un perfil d’entre 35-50 anys, ara ja són els mil·lennistes els que guanyen terreny, i ja representen el 30% dels consumidors de productes ecològics. “Una nova ciutadania està despertant i exigeix canvis i compromís per part de la indústria i de les administracions. Estem vivint el principi d’una nova societat, que veu la producció ecològica com una cosa totalment imprescindible”, explica Àngels Parra.
Però no només és important que els aliments procedeixin preferiblement de l’agricultura ecològica; la procedència i la traçabilitat dels productes també influeix en la seva sostenibilitat. Parra també veu una consolidació del consum local i de proximitat, i això —diu— és una peça clau per al desenvolupament local rural al nostre país. “El camp, però, continua sent un gran oblidat de l’Administració. Podríem dir que lleis i polítiques continuen apostant, malgrat tot, per grans monocultius i per expulsar els agricultors dels seus camps”, critica Àngels Parra.
Un canvi personal, social, econòmic i polític per al conjunt de la ciutadania
Hem vist que és molt important el factor cultural i de compromís personal amb la sostenibilitat ambiental i la salut de la ciutadania, però és necessari que es doni, a la vegada, un canvi estructural que posi les necessitats de les persones i el planeta al centre. En aquest sentit, és imprescindible avançar perquè l’alimentació sostenible no sigui predominant en alguns grups socials, sinó pugui estar a l’abast del conjunt de la ciutadania.
Des de l’Associació Vida Sana creuen que les dades confirmen que la ciutadania vol apostar per aquest canvi, i que caldrà que les institucions estiguin a l’altura per fer que aquest canvi sigui possible i que ningú no es quedi enrere.
“No hi ha cap altra sortida, cal relocalitzar l’economia, l’alimentació, l’energia. Hem de tornar a crear una economia real i de proximitat, allunyada dels moviments especulatius”, conclou Àngels Parra.