En l’acte, el regidor del Districte de l’Eixample, Jordi Martí, va ressaltar que va ser una figura transcendent. Un referent de la cultura, avançada a la seva època i compromesa amb la ciutat. I va recordar el llibre de converses entre Capmany i Pasqual Maragall, Caminyant junts per la ciutat, un llibre en el que els dos abordaven els principals reptes que calia afrontar a Barcelona i que “continua sent d’actualitat”.
La seva neboda, Ana Capmany, va destacar que “va ser en aquest àtic on ella va saber que volia ser escriptora i defensora de les dones”.
Per últim, Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat va recordar que Maria Aurèlia Capmany va ser “un luxe paradoxal en època de misèria. Un exemple per a joves insurgents. Pionera de la segona onada feminista. Memòria de la Catalunya obrera i popular”.
Maria Aurèlia Capmany
Capmany, que va morir l’any 1991, va ser una de les autores més populars de les lletres catalanes durant el segle XX.
Entre les seves obres destaquen les novel·les El cel no és transparent, premi Joanot Martorell el 1948, Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi el 1968, i El malefici de la reina d’Hongria, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil l’any 1983.
També va escriure diverses obres de teatre i va ser cofundadora, directora, professora i actriu de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. A més, va publicar diversos assajos, com Històries de Barcelona, el 1963, o La dona i la Segona República, el 1977.
La seva trajectòria política inclou la presidència del PEN Català entre el 1979 i el 1983; vuit anys, del 1983 al 1991, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, i la vinculació amb la Diputació de Barcelona.
L’any 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.