Amb motiu del 45è aniversari de l’atemptat a la sala de festes Scala, situada al xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el passeig de Sant Joan, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut honorar la memòria de les víctimes i assenyalar aquest indret com a lloc de memòria de la lluita per la democràcia durant el tardofranquisme.
Bernabé Bravo Bejarano, Ramón Egea Gómez, Juan Manuel López Masip i Diego Montoro Barajas van morir a conseqüència de l’atemptat que el diumenge 15 de gener de 1978 va tenir lloc a la sala de festes Scala. Eren quatre operaris que es trobaven fent tasques de manteniment a l’interior de la sala. El tràgic succés va arribar acabada una manifestació contra els pactes de la Moncloa. Un grup de joves àcrates de diverses filiacions van llançar còctels molotov a l’entrada de la popular sala, que van causar un gran incendi i la mort dels quatre operaris.
L’atemptat va provocar un fort rebuig social, es va criminalitzar l’anarcosindicalisme atiat per una campanya mediàtica seguida d’una confusa investigació policial. La mort dels treballadors es va qualificar d’accident laboral. El procés judicial —conegut com a “Cas Scala”— es va tancar en fals amb diversos interrogants sense aclarir. Posteriorment, el periodisme d’investigació va demostrar que es tractava d’un crim d’Estat, ja que un confident policial sota les ordres dels comissaris franquistes va instigar i preparar l’atemptat. Els familiars dels treballadors morts van patir una doble victimització, ja que van quedar en l’oblit institucional durant vint anys, fins que al 1998 van ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, sense que el cas es reobrís mai en seu judicial.