Amb aquesta acció culmina la segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona, coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, i que ha implicat els i les estudiants d’un total de nou instituts de la ciutat, que en els darrers mesos han estudiat les biografies de dotze veïns i veïnes de la ciutat que van patir l’horror nazi.
L’alumnat de l’Institut Escola Sicília ha treballat la biografia de Joan de Diego, que se sap que va créixer al carrer de Sardenya 190. En produir-se el cop d’estat, el jove barceloní es va allistar a les Milícies Antifeixistes dins de la columna Karl Marx i va participar en la batalla de l’Ebre. El febrer de 1939 va passar a França i, allistat a l’exèrcit francès, va acabar presoner dels alemanys. A partir d’aquí, va iniciar un periple per diversos stalags fins a arribar a Mauthausen en el primer comboi amb republicans deportats, el 6 d’agost de 1940.
Després d’un temps treballant a la pedrera, un seguit de circumstàncies van propiciar que acabés treballant a la Secretaria del camp, on exercia el càrrec de tercer secretari. Des d’aquesta posició, i juntament amb altres persones, va dur a terme un seguit d’accions de solidaritat que salvaren la vida d’alguns companys i va contribuir a salvaguardar les proves de la criminalitat practicada al camp.
A més de la llamborda que recorda Joan de Diego, a l’Eixample s’han col·locat dues llambordes més durant el mes de maig. El 19 de maig, l’Institut Infanta Isabel d’Aragó (Sant Martí) va col·locar una stolpersteine al carrer de Roger de Llúria, 21, en homenatge a Secundina Barceló Mirambell, que va ser detinguda per la Gestapo el juliol del 1944 per pertànyer a la Resistència i enviada al camp de Ravensbrück, del qual va aconseguir sortir amb vida.
El 23 de maig, l’Institut Teresa Pàmies (Horta-Guinardó) va col·locar una llamborda de memòria davant del carrer d’Aribau, 68, en homenatge a Josep Miret Musté, que treballava a l’Escola del Treball i de jove va destacar com a jugador de rugbi. Després de la presa de Catalunya pels franquistes, es va exiliar a França i va ingressar a la Resistència. El 1942 va ser detingut a París i empresonat a La Santé i Fresnes, des d’on va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 i traslladat a Floridsdorf, un kommando extern de Mauthausen. Va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 per un S.S.
Podeu consultar més informació sobre el projecte Stolpersteine Barcelona i les biografies dels dotze veïns i veïnes homenatjats en aquest enllaç.