El treball se centra en trobar les explicacions a dades ja conegudes i publicades, com per exemple, el desequilibri existent entre homes i dones en la categoria de catedràtics i catedràtiques (77% homes enfront de 23% dones), o l’existència de disciplines amb una masculinització extrema com són les enginyeries i l’arquitectura, amb només un 23% d’estudiants dones (segons dades de 2021 de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement).
Coneixedor d’aquestes realitats, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Spora Sinergies SCCL aquest estudi amb la voluntat d’incorporar en les polítiques municipals de ciència una perspectiva de gènere que permeti revertir les desigualtats entre homes i dones en l’àmbit de la recerca. En aquest sentit, Barcelona és una ciutat pionera, ja que no hi ha altres referents d’administracions locals i municipals que s’hagin aventurat en el desenvolupament de polítiques de ciència. Així doncs, per tal d’ajustar millor les polítiques en matèria d’igualtat en ciència, a l’Ajuntament li calia una anàlisi prèvia de la situació en què es troben les dones en el teixit científic de la ciutat.
L’encàrrec el va fer Barcelona Ciència i Universitats, i el tret de sortida va ser una reunió el mes de febrer passat amb diverses dones referents de la ciència i la recerca a la ciutat, a la qual va assistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i on es van fer aportacions sobre les problemàtiques de les dones científiques a Barcelona i sobre com enfocar la diagnosi.
L’acte d’avui ha estat presitdit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha comptat amb un col·loqui que ha mostrat en primera persona les experiències i reflexions de quatre dones científiques de la ciutat. Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política de la UAB, ha recordat que “la ciència es fa en la societat i la societat és el lloc on hem d’incidir perquè és allà a on es generen els estereotips”. Alba Cervera, investigadora Sènior al Barcelona Supercomputing Center, ha destacat que “no es tracta que les dones es comportin com a homes, no ens hem d’igualar ni ser nosaltres agressives amb el nostre llenguatge, sinó que hem d’aportar la nostra manera de treballar”.
La professora titular de Lingüística a la UB, Carme Junyent, ha assegurat que a ella anys enrere li van “barrar el pas justament perquè era dona”. I la quarta participant en el col·loqui, Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora postdoctoral en Neurogenètica del Centre de Regulació Genòmica i del Barcelona Beta Brain Research Center, s’ha referit a la importància que les nenes tinguin dones referents del món de la ciència properes: “és una de les coses en les quals podem incidir ara mateix”. El col·loqui ha estat moderat per Núria Jar, periodista especialitzada en ciència i salut.
Elaboració de l’estudi
La metodologia utilitzada per elaborar l’estudi s’ha basat en una aproximació qualitativa, que s’ha implementat mitjançant grups de discussió. Així, s’ha elaborat a través dels relats de persones que hi han col·laborat, per una banda, i la recopilació, categorització, i interpretació d’informació per part de l’equip investigador. Han aportat les seves experiències en vuit grups de discussió dones de diferents edats, de diverses àrees de coneixement, dones que es troben en diferents tipus de centres d’investigació i en diferents etapes de la seva carrera per tal de recollir la diversitat d’investigadores existent. L’estudi també ha contrastat aquestes aportacions amb dos grups de discussió formats per homes investigadors.
Així doncs, a través d’aquest estudi s’han detectat i analitzat des d’una perspectiva qualitativa factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores i les lògiques que caracteritzen el context científic i la seva relació amb els mandats de gènere. Entre les conclusions destaca la incidència de la maternitat en el caràcter ininterromput i a temps complet de la carrera d’una investigadora, la difícil compaginació de les tasques de cura amb la recerca i tot allò que l’envolta (les publicacions, l’assistència a congressos i esdeveniments, les estades a l’estranger, etc.).
Destaca també la detecció d’una cultura acadèmica que està fortament masculinitzada, caracteritzada per estils de lideratge i comunicació agressius i competitius, la hiperseguretat apresa dels models masculins d’investigadors, que contrasta amb la inseguretat interioritzada del model femenitzat d’investigadora.
L’estudi també conclou que els estereotips de gènere estan molt presents en el context científic, i que es posen de manifest en la divisió de les tasques dins dels equips investigadors. Succeeix que tasques repetitives o invisibles acaben en mans de les investigadores perquè es considera que elles tenen habilitats logístiques i organitzatives. Aquestes tasques requereixen una inversió de temps, però a la llarga tenen una repercussió negativa en la carrera perquè no aporten cap mèrit curricular.
Altres aspectes que es destaquen a les conclusions són la manca de referents i exemples per a les joves investigadores en alguns camps, o bé el sistema de xarxa d’aliances i contactes extra-laborals, als quals els costa més d’accedir a les científiques quan aquestes xarxes perpetuen i arrosseguen models de relació masculinitzats.
L’estudi encara es troba en un últim procés de revisió abans de la seva publicació, la qual es preveu pròximament. No obstant això, avui s’han compartit les conclusions i el decàleg per pal·liar les desigualtats de gènere en ciència que se’n deriva. Podeu llegir tant les conclusions com el decàleg en el següent enllaç:
> Llegir el document <