Aquest diumenge la plaça Catalunya ha viscut una experiència difícil d’oblidar: una macrocalçotada en la que més d’un miler de persones han reclamat continuar avançant cap a la sobirania alimentària. Una mostra de pagès amb una vintena de parades, tallers, molta música en directe, taules i, sobretot, les brases han estat les protagonistes d’una jornada organitzada per la plataforma Ruralitzem – Veus per a la Sobirania Alimentària, en la que en total s’han cuinat uns 18.000 calçots de quilòmetre zero.
Del camp a la ciutat
“Hem portat el camp a la ciutat perquè la ciutat no pot seguir donant-hi l’esquena” explica Arnau Montserrat, portaveu de la plataforma, i afegeix que, “en un context d’emergència climàtica i hídrica com l’actual, des de la ciutat hem de fer-nos responsables d’on produïm els aliments i afavorir la pagesia”.
Entre altres reivindicacions, la plataforma ha fet una crida a la necessitat de mantenir el territori agrari que encara queda al voltant de Barcelona i de recuperar la pagesia del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès.
Entre 1990 i el 2012, Barcelona va perdre gairebé el 50% de la superfície agrícola, però si es vol “virar cap a un sistema alimentari sostenible, saludable, just i de proximitat és indispensable recuperar-lo”, destaquen des de la plataforma.
Un escenari simbòlic: la plaça Catalunya
Pel que fa a la cita d’enguany, és important destacar també la ubicació. La tria no ha estat innocent, al contrari. La plaça Catalunya té una càrrega simbòlica molt rellevant i l’organització n’era conscient.
Segons Montserrat, “Barcelona ja és més una macrometròpolis que una ciutat i té un metabolisme insostenible. Si algun lloc representa al màxim aquesta metròpolis, és plaça Catalunya”.
Referents internacionals
Finalment, de la jornada també cal destacar la participació de referents del sector agroecològic internacional que no s’han volgut perdre la cita. Entre elles, el director general de la World Farmers Market Coalition, Carmelo Troccoli, o la coordinadora de la xarxa de mercats de pagès Slow Food Internacional, Elena Sandrone, amb qui s’ha pogut compartir sobre molts dels reptes del sistema alimentari i, en especial, reflexionar al voltant de les cadenes de comercialització de la petita pagesia.
Una xarxa per reclamar un canvi
L’organitzadora de la trobada, la xarxa Ruralitzem – Veus per a la Sobirania Alimentària, aglutina totes les entitats referents del moviment agroecològic de Barcelona i, des de la tardor de 2021, treballa per donar a conèixer les diferents veus i reivindicacions de la ciutat al voltant de la sobirania alimentària, generar debat i fomentar transformacions a la ciutat.
Enguany, gràcies al suport econòmic que ha rebut del programa “Impulsem el que fas” de Barcelona Activa, des de la xarxa s’ha treballat per consolidar la plataforma Ruralitzem, un espai per a la visibilització de projectes agroecològics, però també, per continuar la seva tasca d’incidència política.
La nova convocatòria d’aquest programa d’ajudes està oberta i, fins l’11 de maig, les organitzacions amb projectes d’alimentació sostenible poden presentar-hi la seva sol·licitud.