El 28 de desembre és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts a mans d’Herodes, les primeres víctimes del cristianisme. Hom creu que la relació entre les bromes generalitzades d’aquest dia i la història dels infants s’estableix a partir de les enganyifes que van haver d’inventar els pares per a protegir-los dels perseguidors. Però, més enllà de la commemoració d’aquesta tragèdia bíblica, la festa té uns orígens pagans més complexos, que l’emparenten amb les antigues saturnals romanes: forma part de les festes d’inversió i transgressió del cicle hivernal, que comencen amb la Festa dels Nicolaus i s’acaben per Carnaval.
Un dels elements més coneguts de la festa són les llufes, que, tot i anar de baixa, encara són la icona de la festa. Tradicionalment, se’n feien amb fulles de col, pell de conill i més deixalles orgàniques, però amb l’expansió del paper es van popularitzar les que tenen forma humana. Les llufes eren les estrelles de les innocentades de carrer, que tradicionalment anaven a càrrec dels infants. El 28 de desembre, doncs, era freqüent de veure grups de nens que maldaven per enganxar llufes a l’esquena dels vianants, picaven els timbres de les cases i fugien, llançaven bombes fètides…
A més, com que els Sants Innocents és una festa d’inversió de papers, la mainada sabia que només aquell dia podien fer coses que la resta de l’any no els haurien estat permeses. Però aquesta classe de bromes ha desaparegut a mesura que la quitxalla ha marxat del carrer i s’ha amputat una part important de la festa. És un fenomen molt similar al de la Nit de Sant Joan: la mainada tenia un paper decisiu en aquesta part de la festa i, havent-los pres el carrer com a espai de joc, aquell paper que feien ha desaparegut i ningú no els ha substituït.
Tanmateix, hi ha àmbits en què les innocentades han perviscut. Encara hi ha mitjans de comunicació que cada 28 de desembre difonen notícies falses, de caràcter humorístic, i animen l’audiència a trobar-les. I l’expansió de les xarxes socials són un gran viver per a aquesta mena de facècies. De fet, són tan populars que tenen un nom concret i tot: es diuen ‘tecnoinnocentades’. Gràcies a l’anonimat i la viralitat que proporcionen Facebook i Twitter, les bromes poden arribar a prendre una volada considerable i confondre tothom. Però precisament aquesta és la gràcia del dia dels Innocents, no?