La crisi sociosanitària de la Covid19 ha obligat a escoles, equipaments municipals, locals comercials i molts altres espais d’obertura al públic a reorientar la seva activitat ordinària i donar resposta a noves necessitats i reptes de la ciutadana. Un d’aquests projectes són els Bancs del Temps, xarxes de confiança entre veïns i veïnes d’un barri en que els seus membres realitzen intercanvis entre si: habilitats i serveis a canvi de temps que posteriorment es pot canviar per altres serveis. Conversem amb els Bancs del Temps de Sants i Sant Antoni per valorar la trajectòria dels darrers mesos i els reptes de futur.
L’activitat del Banc del Temps de Sant Antoni s’acabava de reactivar només algunes setmanes abans de l’inici de la pandèmia i el confinament a Barcelona. Això, doncs, va fer que no es trenqués amb la rutina habitual del banc però sí que va obligar a l’equip de coordinació a «modificar el que crèiem que era el funcionament normal» del projecte, en paraules d’Anaïs Folguera, una de les seves coordinadores. La seva joventut els hi ha posat difícil a l’hora de poder donar resposta als efectes de la pandèmia en la seva comunitat. «En moments d’urgència es necessita una base sòlida i un sistema que doni resposta més ràpid que la nostra manera d’operar. D’altra banda, aquesta és una característica intrínseca de nosaltres (del fet que sigui un intercanvi i no ben bé un voluntariat), i mentre anem creixen a poc a poc, hem vist que també hi podem tenir un paper», afegeix l’Anaïs. Però tot i no donar assistència directa pels efectes de la Covid, no s’han aturat: han donat suport en la redacció de currículums i preparació per entrevistes de feina i han impulsat un grup de conversa en anglès.
El cas del Banc del Temps de Sants ha sigut diferent. Amb una xarxa consolidada i una programació d’activitats estable van fer una crida «a les persones majors de 65 anys que tenim al grup i arrel d’això van sortir alguns intercanvis en referència a portar la compra a casa, per exemple», explica Maria Nikolopoulou, membre de l’equip gestor. També es van haver de modificar alguns tallers programats, es van reconvertir d’altres a format virtual i en van sorgir de nous, com un taller de ioga en línia. Una altra de les novetats va ser la cooperació entre diferents bancs del temps de Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina. «Com que la majoria d’activitats es van convertir en format virtual, les podríem compartir amb altres bancs del temps d’arreu del món. Ara, ens agradaria mantenir aquesta dinàmica», explica la Maria.
Tot i les oportunitats que pot oferir la virtualitat, el cert és que ambdós projectes coincideixen en la necessitat d’anar recuperant els espais presencials, sobretot pel que fa a la incorporació de nous membres al banc. Quan algú s’hi vol unir, es realitza una entrevista personal per detectar habilitats i interessos personals que facilitin els intercanvis. Durant el confinament, aquestes trobades s’han fet a través de videoconferència però «hem vist que es trobaven a faltar altres elements que d’alguna manera oferien seguretat i solidesa, com el fet de tenir un punt físic on els membres o interessats poguessin acudir i referenciar. Si algun esdeveniment fa disminuir la confiança interpersonal (com alguns podrien argumentar que va provocar els inicis de la pandèmia), representa un retrocés que hem d’intentar salvar», explica Anaïs Folguera des de Sant Antoni. La Maria, del Banc del Temps de Sants, coincideix: «el primer filtre per parlar amb la gent i intercanviar sensacions no es pot substituir del tot amb vídeotrucada».
El cert és que la crisi sociosanitària de la Covid19 ha fet que moltes persones es replantegin la importància de les relacions interpersonals i un model econòmic que, en la majoria de casos, no vetlla per les cures i el benestar personal. En aquest sentit, els Bancs del Temps poden esdevenir espais d’intercanvi i suport que no es fonamenten en transaccions econòmiques. L’Anaïs considera que els bancs «ens fan revaloritzar i redefinir el treball, ja que aquí les hores es guanyen segons el temps invertit i no segons l’activitat que es fa: les hores d’uns no valen més que les dels altres. També faciliten prendre part a activitats sense impacte econòmic directe i ajunten grups de persones ben diferents, que potser d’altra forma no s’haurien conegut». La Maria afegeix que «amb el confinament hem vist que és molt important tenir un veí al costat amb qui poder comptar. Durant l’emergència, la gent ho ha vist molt clar. S’han creat xarxes veïnals d’ajuda mútua, un model més basat en el voluntariat, molt necessari en un moment de crisi. Però el que volem amb els bancs del temps és traslladar això a un model més persistent i sostenible en el temps. No es tracta només d’ajudar en moments de crisi sinó crear una xarxa comunitària per compartir la vida quotidiana i experiències lúdiques i no només en moments d’extrema necessitat».