Aquesta tardor torna, fidel a la cita amb els espectadors i espectadores barcelonins, el programa Barcelona Districte Cultural que, enguany, es divideix en cicles dedicats a les arts vives, les exposicions, les idees i els debats i el cinema. Les propostes d’arts vives, amb el nom genèric d’Escena, comencen el 9 d’octubre i es perllonguen fins al 21 de desembre, un període durant el qual podreu assistir de franc a més de 230 funcions repartides per 34 escenaris de tota la ciutat.
Aquí trobareu unes propostes escèniques arriscades i compromeses dedicades a assumptes cent per cent actuals, entre els quals la violència obstètrica (Malparida, de La Maièutica Produccions); però també l’abús sexual en la infantesa (en parla La Muda, una creació de Marina Guiu Almenara i el Colectivo Hartístico) o bé els prejudicis racistes i masclistes com els que centren el muntatge Tituba, bruixa, negra i ramera, de Periferia Cimarronas.
Aquí trobareu teatre de text, però també propostes de teatre visual i poètic com les que ens porten Dora Cantero (El tiempo de las tortugas) i Guillem Albà (Ma solitud). Entre els monòlegs i espectacles unipersonals, no us perdeu Mis cosas y yo, l’èxit de Diana Pla Solina o espectacles musicals com Black Side Story, el muntatge d’humor sobre els microracismes que ens presenta Miquel Ripeu.
Propostes que van ser una referència de la cartellera de temporades passades com El gegant del Pi, reflexió sobre el feixisme ocult a càrrec de Pau Vinyals, i muntatges de circ que combinen acrobàcies i humor són també part del cicle Escena, que acollirà xous d’humor, com les Charlas de Azucarillo, de la companyia Las Couchers o espectacles com Gran Sonata, de la companyia Le Puant.
Els i les amants de l’experimentació i les propostes diferents voldran recuperar l’espectacle que Lara Poch i Mumusic van estrenar al Grec Festival de Barcelona. És Lady Panda. Voleu poesia? Veniu a veure Ex-libris, de la companyia Voël.
Entre els espectacles de dansa, trobareu propostes de dansa urbana com En proceso… de la Cia. The Roots; Nòmades, de Nomad Dance Collective o bé visions renovadores del flamenc com la que ens mostren a Neo Cristina López, Isabelle Laudenbach i Carmen Muñoz. Tampoc us perdeu Rel i Grapa (Grec 2024), en la qual els germans Víctor i Raúl Pérez Armero s’aproximen a la dansa des de la tradició i des de la contemporaneïtat. No marxeu sense veure Picnic on the Moon, de la cia. Júlia Godino i Alexa Moya, ni El elogio de la fisura, de Lorena Nogal.
També la música en directe té el seu espai a Escena, que en la programació d’aquesta tardor ens mostrarà el bo i millor de l’escena musical barcelonina, amb parada en les propostes liderades o integrades per dones. Així, podrem sentir tant el pop independent de Matilda Miranda com el jazz d’Alba Careta; les cançons de la cantautora Lia Sampai; el maridatge de fado, pop i jazz de Névoa i Vicenç Solsona o el pop del projecte Tronco (és a dir, Conxita i Fermí Herrero). Si busqueu una banda de gran format, veniu a ballar amb The Rhythm Treasures i The Slingshots.
Completen la programació del cicle Escena espectacles familiars de companyies com Petit Bonhom (Cocoué) o Fes-t’ho com vulguis (La mama dels arbres), a més de muntatges de titelles com Mentida Podrida, de Cal Teatre; espectacles de clown com el de Les Frikis (Mundo Costrini) i propostes poètiques com la de Giramàgic (Hăi, la pescadora de somnis). Teniu un nen o nena d’entre 0 i 5 anys? Doncs la Companyia Ninnus té un espectacle per a ells i elles que es titula Juguem?
Si no us voleu perdre els espectacles d’arts vives que formen part del cicle Escena, consulteu tota la programació al web de Barcelona Districte Cultural.