La iniciativa artística vol trencar amb l’estigma de les persones sense llar i canviar la percepció sobre elles de la societat perquè deixin de ser invisibles.
En el web d’Arrels Juan explica que “vaig estar al carrer un any, però per mi van ser com 100 anys. No li desitjo a ningú, la vida és difícil, especialment a l’hivern. German afirma que “viure al carrer és pitjor que l’infern. Allí una persona es podreix”.
La Fundació Arrels assenyala que “amb aquesta proposta volem donar visibilitat a les persones sense llar i fer reflexionar la ciutadania des del carrer, l’espai on viuen aquestes persones, des d’un vessant artístic urbà, directe i sense filtres”.
Les fotografies de l’artista Teo Vázquez s’acompanyen d’un un codi QR des del qual els vianants poden conèixer una mica més de la seva trajectòria vital.
En total són tretze històries de vida vinculades a Arrels, una petita representació de les actualment més de 1.100 persones que viuen al carrer a Barcelona.