Les obres dutes a terme han permès incorporar la centralitat de l’Edifici del Paranimf al conjunt del Recinte de l’Escola Industrial, tal i com preveia el projecte original de l’arquitecte Rubió i Bellver als anys 20 del segle XX . El complex, delimitat pels carrers Comte d’Urgell, París, Rosselló i Viladomat, conforma avui un patrimoni arquitectònic, modernista i industrial de gran interès i bellesa, amb destacats elements arquitectònics com són l’edifici del Rellotge, la xemeneia i el Paranimf, ara recuperat.
Es tracta d’un edifici molt singular penjat d’un gran espai circular d’accés al recinte que permet l’accés a l’espina vertebral de l’edifici. Presenta una solució central on conflueixen les voltes ceràmiques i bigues estintolades per 12 pilars que configuren la gran alçada i la forma arrodonida de l’espai superior. Sobre aquests pilars descansa la coberta feta amb peces triangulars de teula plana ceràmica, configurant a la vegada el gran cimbori superior, amb els seus vitralls.
L’Auditori del Paranimf
L’element central del Paranimf és un auditori versátil, amb diverses sales annexes que el complementen, sobre el qual s’alça una cúpula espectacular de 20 metres de diàmetre. S’han recuperar els elements originals –com la fusta del sostre o les vidrieres-, i està coronat per una gran llanterna central constituïda per un cimbori dodecagonal de doble nivell i una coberta piramidal que atorga a la sala un alt valor arquitectònic i patrimonial.
Disposa de 584 localitats, 250 asseguts o 311 a peu dret a platea, i 334 asseguts a l’amfiteatre. I el foyer, de 366 m2 , s’utilitzarà per a tot tipus d’activitats complementàries.
L’edifici compta també amb dues torres bessones rehabilitades, a banda i banda del cos de la cúpula, que acullen sales de reunió de capacitat mitjana.