El 26 de maig del 1921 es constituïa oficialment la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA, encarregada de fer realitat la línia de metro entre Lesseps i Catalunya, la primera a inaugurar-se a Barcelona l’any 1924.
El Gran Metro, com s’anomenava popularment, no va ser la primera empresa a constituir-se per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó –l’actual Passeig de Gràcia– i Catalunya.
Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.
Antecedents
El projecte per dotar la ciutat amb metro venia de molt abans del desembre del 1924. Se’l considerava el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i d’altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també en volia.
El primer moviment va venir el 1907 de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani que havia d’unir la Ciutadella amb la Bonanova.
L’Estat va aprovar el projecte el 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat. El mateix 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, presentava un segon pla de metro que volia creuar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí. Els diners novament van ser l’obstacle per retardar el projecte.
Les dificultats econòmiques van obligar Müller i Zaragoza a traspassar al Banco de Vizcaya la concessió que l’Estat els havia aprovat el 1912. No va ser fins després de la Primera Guerra Mundial que bancs i empresaris es van atrevir a apostar pels projectes del metro a Barcelona.
Així, el març del 1921, el Banco Hispano Colonial, la companyia Tranvías de Barcelona, SA, Ferrocarriles de Cataluña i el consorci Arnús-Garí es van unir al Banco de Vizcaya per constituir la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA.
Avui fa cent anys doncs, el 26 de maig, que van firmar davant notari l’escriptura fundacional amb un capital social de 15 milions de pessetes.
La nova empresa va modificar el projecte de Müller i Zaragoza. Dos ramals, l’un sota la Rambla i l’altre sota la via Laietana, confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps. Les obres començaven a finals d’aquell any i van ser dirigides per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí. D’aquesta manera, el Gran Metro obria un capítol de la història de Barcelona que ja és centenari.
Ampliació de la xarxa de metro
El 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta línia I, el Gran Metro posaria en funcionament un altre ramal que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb la de Jaume I.
Poc després seria ampliada fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei.
A banda d’aquestes dues línies, la companyia tenia entre els seus projectes la construcció de tres línies més: una cap al nord, que anava des de Lesseps fins a Sant Gervasi i Horta, una altra de circumval·lació, que partia també des de Lesseps i havia d’arribar a l’estació de França, tot passant per les Corts, Sants, Hostafrancs, el Poble-sec, la Rambla, l’avinguda de la Catedral i el parc de la Ciutadella, i una tercera que aniria de l’estació de França fins al Liceu. Totes elles connectades entre si.
Després de 40 anys d’activitat, la història d’aquesta empresa pionera conclouria amb l’etapa de municipalització dels transports públics iniciada a la dècada dels 50. Un procés que s’enllestirà el 1961, quan la Societat Privada Municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona —nom heredat de l’antic Transversal— absorbeix la companyia del Gran Metropolitano de Barcelona.
FONT: TMB