Les 78 operacions corresponen a 54 locals comercials, 13 finques, algunes de tan singulars com El Molino o la seu de l’Editorial Gustavo Gili, i 13 edificis sencers, amb un total de 369 habitatges. La suma de locals comercials, finques i edificis sencers és de 81, i el diferencial es deu al fet que en una de les operacions es van adquirir quatre edificis.
A l’Eixample, el resum d’adquisicions és el següent:
- 4 locals, per valor de 2.090.034,61 €. L’objectiu és incrementar el parc públic de locals per destinar-los a la reactivació del comerç de proximitat i al foment de les iniciatives socials que contribueixin a la regeneració i preservació del teixit econòmic i social. La compra de baixos és una acció que s’inscriu dins de l’estratègia global de la mesura de govern ‘Amunt persianes‘.
El regidor del Districte, Pau Gonzàlez Val, va signar i formalitzar ahir la compra dels locals situats al carrer Rocafort 6, carrer Bailén 63 i l’avinguda Mistral 14. El local situat a l’avinguda Josep Tarradellas 44 és l’únic que queda pendent de signar.
- 2 compres singulars, que són la seu de l’Editorial Gustavo Gili (Rosselló, 89) i l’antiga comissaria del carrer Muntaner 198, per valor total de 11.480.000 €. La compra de la seu de l’Editorial Gustavo Gili permetrà obrir aquest edifici d’estil racionalista a la ciutadania i crear l’equipament cultural-educatiu de referència de la ciutat.
- 5 compres d’habitatge, per valor de 29.653.519,00 €. Pel que fa al parc públic d’habitatge, la meitat de les adquisicions i de la inversió correspon a l’Eixample. En total són cinc finques de 99 habitatges:
– Carrer de Calàbria, la Nova Esquerra de l’Eixample, 14 habitatges.
– Carrer de Floridablanca, Sant Antoni, 18 habitatges.
– Carrer del Comte Borrell, Sant Antoni, 12 habitatges.
– Carrer de Balmes, la Dreta de l’Eixample, 23 habitatges.
– Carrer de la Diputació, la Nova Esquerra de l’Eixample, 32 habitatges.
En total, les adquisicions de patrimoni fetes a l’Eixample durant el 2021 suposen uns 43,5 milions d’euros.
En el balanç del programa que ha fet la Direcció de Patrimoni es destaca que s’han prioritzat tres polítiques públiques concretes:
- L’increment del parc públic d’habitatge, amb quatre objectius: generar habitatge assequible repartit per la ciutat, millorar l’estat d’habitatges i finques, lluitar contra la gentrificació i accelerar el ritme d’ampliació del parc assequible. S’ha fet servir el sistema de tempteig, per la qual cosa el preu de compra final ha acabat sent més baix que el de les altres línies, concretament un 28% menys.
- L’activació econòmica. S’han adquirit locals en planta baixa per reactivar el comerç de proximitat, així com naus industrials per impulsar l’economia circular i sostenible i accelerar el procés de transformació digital i transició energètica de petites i mitjanes empreses industrials.
- La recuperació d’actius immobiliaris d’especial interès i rellevància cultural, històrica o social, ja sigui com a futurs equipaments o com a espais per a diferents serveis municipals. També és la política amb un percentatge més alt d’execució, un 122%.
Adquisicions repartides per la ciutat
Una de les premisses del programa havia de ser també dissenyar paràmetres i criteris de compra que evitessin la concentració de les adquisicions en una zona o territori concret de la ciutat, un fet que s’ha aconseguit, com demostra l’anàlisi de la distribució per polítiques i districtes.
Pel que fa al parc públic d’habitatge, la meitat de les adquisicions i de la inversió correspon a l’Eixample. Pel que fa a l’activació econòmica, el nombre més alt d’adquisicions ha estat a les Corts, si bé la inversió més important ha estat a Ciutat Vella i a Sant Andreu, ja que l’adquisició de naus industrials s’ha concentrat a la zona del Besòs. Finalment, la inversió més elevada pel que fa a la recuperació d’actius immobiliaris d’especial interès correspon a Ciutat Vella i a l’Eixample.