L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), va celebrar ahir la primera sessió plenària per a l’elaboració de l’Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030. L’acte va ser presidit per la regidora de Comerç, Mercats i Consum, Montserrat Ballarín; i hi va participar virtualment el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro.
A l’acte també hi van assistir el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia; la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa; el regidor d’Educació, Pau González, i representants de 100 organitzacions de diferents sectors del sistema alimentari que aposten per l’alimentació sostenible des d’àmbits tan diversos com les institucions públiques, el món científic, el sector privat, la societat civil, el sector de la comunicació i representants de tots els grups municipals, entre d’altres.
Durant la sessió, la regidora Ballarín va explicar que “la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible ha servit per impulsar un canvi cultural i de conscienciació social respecte al sistema alimentari actual” i va finalitzar agraïnt la feina de tots els agents participants, “L’alimentació pot ser part del problema i part de la solució i per tal que sigui la solució cal fer la feina tots plegats i de manera sostinguda”.
Del resultat d’aquest procés de treball que va començar ahir en sorgirà el full de ruta a seguir en matèria de polítiques alimentàries durant els pròxims 8 anys, per tant, actualment ens trobem en un procés de construcció que ja va iniciar-se durant l’any de la capitalitat. Aquest document, on els actors implicats podran referenciar-s’hi gràcies al recull de visions, objectius, línies de treball i exemples de projectes d’èxit relacionats amb la transformació del sistema alimentari a la ciutat, suposarà un pilar per a les línies de treball a seguir des d’ara fins al 2030.
Els eixos d’aquesta Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030, compartits amb el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, es recullen en sis punts clau: Preparar un context favorable per a una acció eficaç de les administracions, promoure dietes sostenibles i una bona nutrició, assegurar l’equitat social i econòmica, promoure la producció alimentària, millorar l’abastiment i la distribució alimentària, i reduir el malbaratament alimentari. Per altra banda, d’aquests eixos també sorgiran diverses línies de treball en les quals es focalitzarà l’actuació dels múltiples actors implicats en aquesta transformació:
- 1. Producció i distribució sostenible: inclou aspectes com els circuits curts, la distribució equitativa de valor al llarg de la cadena alimentària, l’ocupació de qualitat i els drets de les persones treballadores, la relació amb la resta de territoris de Catalunya i la relació urbana-rural, la producció urbana o els canals de consum com a punts de distribució d’una alimentació sostenible.
- 2. Equitat i dietes saludables i sostenibles: on es tractaran qüestions com el dret i l’accés a l’alimentació sostenible, les dietes de salut planetària i la transformació dels hàbits de consum alimentari majoritaris o el consum saludable sostenible dins i fora de la llar.
- 3. Aprofitament i impacte ambiental: inclou aspectes com l’ús de recursos i energia en totes les fases de la cadena alimentària, la gestió de residus, l’ús dels envasos, la prevenció de les pèrdues i malbaratament, la minimització de la contaminació d’aigua, sòls i ecosistemes (incloent-hi les toxines al medi, als animals i les persones) o estratègies per fer front a la crisi climàtica i de biodiversitat.
- 4. Governança del sistema alimentari: se centrarà en la governança interna a l’Administració Local, entre les diverses Administracions Locals, multinivell entre administracions i relacions equitatives entre la quíntuple hèlix, sectors i fases del sistema alimentari.
És essencial recalcar, com vam fer durant tot el 2021, que el model alimentari actual és responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a escala global, per tant, necessitem donar continuïtat a l’esforç realitzat l’any passat a Barcelona i ampliar-lo.