L’acte, conduït per la consellera de Memòria Històrica de l’Eixample, Carme Méndez, ha començat amb els parlaments institucionals del regidor del Districte, Pau Gonzàlez Val, i la presidenta del Districte, Eva Baró Ramos.
Tot seguit, ha agafat la paraula Marc Dalmau, cooperativista, especialista en història cooperativa, sociòleg, doctor en antropologia i autor del text del faristol, que ha fet un repàs a la història de la Cooperativa i també del procés de recuperació de la seva memòria tot posant en relleu la important tasca del veïnat i les associacions del barri de l’Esquerra de l’Eixample.
La historiadora Mercè Tatjer ha glossat el paper que va tenir l’edifici en el context dels valors socials, polítics i educatius dels seus socis en el món cooperatiu de la ciutat d’abans, i com a model i suport del món actual i futur.
Finalment, s’ha fet la descoberta del faristol, que està ubicat al mateix carrer Comte d’Urgell 176, davant de la façana de l’edifici.
Prèviament a la descoberta del faristol, les autoritats i membres de la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa han fet una visita a l’interior de la finca, que fins fa prop d’un any acollia la parròquia de Sant Isidor.
Una mica d’història
L’edifici de la Unió Cooperatista Barcelonesa es va fundar el 1927 de la fusió entre dues cooperatives veïnes, El Rellotge (1901) i La Dignitat (1903). Era un mecanisme mancomunat de consum i d’abastiment que procurava l’abaratiment de productes per evitar la privatització dels guanys derivats del comerç. També va ser un nucli potent de sociabilitat i educació popular i va esdevenir tot un símbol del moviment cooperativista de la ciutat. Va arribar a tenir 2.000 socis.
La seu del carrer Comte d’Urgell es va inaugurar el 1931. L’edifici disposava d’una gran sala d’actes, on es van celebrar congressos importants del moviment cooperatiu i on van parlar personalitats il·lustres del primer terç del segle XX, com Charles Gide, Regina de Lamo, Serra i Moret, Frederica Montseny, Lluís Companys o Victoria Kent. Entre altres espais, també comptava amb un cafè, un forn de pa i una biblioteca.
Gràcies a la pressió popular, la finca es catalogarà. La ciutadania es va organitzar després que l’església, propietària de l’immoble, arribés a un acord amb l’Hospital Clínic per enderrocar l’edifici i fer-hi un centre d’investigació. La mobilització ha tingut els seus fruits i la finca no anirà a terra, ja que l’informe històric avala que es conservi, si bé encara s’ha de conèixer l’abast dels elements a conservar.