Les discriminacions per LGTBI-fòbia són les que van concentrar un major grau de violència al llarg del 2021 a la ciutat de Barcelona, segons dos informes elaborats per l’Observatori contra les Discriminacions de l’Ajuntament de Barcelona i l’entitat LGTBI Observatori contra l’Homofòbia.
El primer informe, coordinat pel Centre de Recursos en Drets Humans i l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona amb les dades d’una vintena d’entitats de la Taula d’entitats amb servei d’atenció a víctimes de discriminació (SAVD) analitza i detalla les denúncies rebudes al llarg de 2021 per motius com l’LGTBI-fòbia, l’aporofòbia, la llengua, el capacitisme, la salut, la religió, el gènere, la ideologia, l’edat o el racisme i la xenofòbia.
Sumant tots aquests motius, el 2021 es van registrar un total de 504 situacions de discriminació a la ciutat de Barcelona, el 25% de les quals van ser situacions d’LGTBI-fòbia, la segona causa de discriminació després del racisme i la xenofòbia (31%).
L’informe analitza aquestes discriminacions des d’una mirada interseccional, tenint en compte que sovint les persones reben discriminació per diferents motius de manera simultània. Així, en molts dels casos denunciats s’observa que les discriminacions per racisme es creuen de manera significativa amb l’LGTBI-fòbia i altres situacions com la islamofòbia o l’aporofòbia.
El document destaca que les discriminacions per LGTBI-fòbia són les que concentren un major grau de violència, amb agressions verbals (68 del total de casos) i físiques (37 casos). Així, el col·lectiu que ha patit més agressions físiques és l’LGTBI, de manera creuada amb les agressions per racisme i xenofòbia i per aporofòbia.
En total, el 2021 es van reportar 159 situacions de discriminació per LGTBI-fòbia, 108 de les quals van estar motivades per l’orientació sexual de la persona (99 per homofòbia i 9 per lesbofòbia), mentre que 41 de les denúncies estaven relacionades amb la identitat o expressió de gènere de les persones. En aquest sentit, les denúncies relacionades amb discriminacions contra persones trans augmenten des de les 14 de 2020, a les 41 de 2021.
Per la seva banda, a l’informe “Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya” l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) indica que al llarg de l’any 2021 va registrar un total de 284 incidències per LGTBI-fòbia a tot el territori català, el que suposa un 50,3% més que l’any anterior.
Entre aquestes incidències, l’agressió verbal és el tipus de discriminació més registrat (28,5%), amb 81 casos. En segon lloc, les mostres d’odi i exaltació (17,6%), amb 50 incidències, seguides de les agressions físiques (17,3%), amb 49 casos, la majoria de les quals es van produïr a la via pública i en altres espais públics com el transport públic.
A més, l’informe destaca que cada any s’estan rebent més incidències patides per dones lesbianes, bisexuals i trans. Per això, l’entitat ha iniciat una línia de treball específica adreçada a garantir els seus drets, amb el missatge “Cap Dona LBT Sense Defensa”.
La via pública i l’habitatge, els espais on més es discrimina
Tant l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona com el de l’Observatori contra l’Homofòbia destaquen que els espais públics com ara carrers, parcs, places o platges, així com el propi habitatge són els espais on més situacions de discriminació per LGTBI-fòbia es registren.
L’informe de l’OND i la Taula d’entitats SAVD expressa que el 61% de les discriminacions LGTBI-fòbiques registrades es van produir en espais públics, mentre que el 39% es van relacionar amb espais privats. Per la seva banda, l’OCH expressa que la via pública és l’espai on es produeixen gairebé més d’un terç del total de les incidències registrades, amb un total de 109 casos registrats el 2021 a Catalunya (38,5% del total).
“L’espai més pervers i perillós per al col·lectiu LGTBI continua essent l’espai públic. Això és particularment preocupant ja que la LGTBIfòbia encara segueix oprimint i privant de llibertat i seguretat al nostre col·lectiu social. També hem d’indicar que la gravetat i les formes de violència han augmentat significativament”, expressa l’OCH, que vincula aquest augment de la violència al creixement de les ideologies d’extrema dreta a Catalunya i a nivell global.
Pel que fa a l’habitatge, l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona observa que el 2021 es va mantenir la tendència que es va iniciar l’any anterior, en el context de la pandèmia per la Covid-19, quan van augmentar les discriminacions ocorregudes a cases, pisos i habitatges.
L’entitat ACATHI, que treballa amb persones LGTBI migrades i refugiades i és una de les entitats que col·laboren aportant dades per aquest informe, assenyala que moltes persones trans no poden accedir a un habitatge sencer i han de llogar habitacions en pisos compartits, on habitualment es troben amb situacions de rebuig provocades pels prejudicis i l’estigma cap a les persones trans.
ACATHI expressa que la regulació dels preus de lloguer aprovada per llei a Catalunya exclou el cas del lloguer d’habitacions dins dels habitatges, que es regulen mitjançant contractes privats o acords verbals. Aquesta situació “afecta precisament les persones més vulnerables, que no poden accedir a un pis sencer, i també dificulta molt la denúncia de les discriminacions que es produeixen en aquest context”, segons l’informe.
L’OCH també coincideix en assenyalar la dificultat de provar les discriminacions que ocorren en espais privats, la qual cosa invisibilitza aquest problema. L’entitat ha percebut un augment del problemes vinculats a l’LGTBI-fòbia en l’habitatge, una pujada que ja va començar el 2020 durant l’inici de la pandèmia.
Aquestes discriminacions acostumen a expressar-se mitjançant assetjament veïnal, en moltes ocasions a través d’agressions verbals i físiques. L’entitat denuncia que molts cops aquestes agressions no es poden provar fins que no es produeix una lesió greu documentada amb un informe mèdic, i aconsella que les persones afectades intenten enregistrar les agressions que pateixen perquè quedin documentades i es puguin denunciar abans d’arribar a aquest extrem.
Avanços i reptes pendents
Pel que fa als avanços, l’informe de l’OND i la Taula d’entitats SAVD assenyala com a bona pràctica l’elaboració d’un protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’LGTBI-fòbia a les xarxes de transport públic metropolità de Barcelona, per tal de definir les violències LGTBI-fòbiques que es registren al transport públic i fer d’aquest un espai amable per al col·lectiu LGTBI.
Com a reptes pendents, l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona destaca que cal crear protocols específics d’actuació davant la negativa de les mútues a contractar assegurances a persones que viuen amb el VIH/sida.
Per la seva banda, l’OCH esmenta com a bona pràctica l’actuació coordinada entre l’OCH, l’OND, la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i la Regidoria de Drets de Ciutadania en el procés de reparació de la parella d’homes afectats per l’agressió múltiple a la platja del Somorrostro, a Barcelona, l’any 2021.
