Les dates per a la pròxima edició s’han fixat entre els dies 8 i 13 de juny. Seran sis dies intensos de programació que inclouran, a més, la 14a edició de la Festa de la Ciència, el diumenge 13 de juny. Es programaran debats, taules rodones, conferències, converses, espectacles, instal·lacions i exposicions, sessions de cinema, per reflexionar i debatre sobre els límits del coneixement i la ciència, entesa en el sentit més ampli com l’actitud de qüestionar-ho tot. Així, la Biennal traurà la ciència al carrer amb l’objectiu d’obrir i acostar a la ciutadania alguns dels debats ètics i metodològics del món científic, alguns dels quals en temps de pandèmia esdevenen molt més propers a la vida quotidiana, ja que aquesta crisi sanitària ha transformat la relació de la societat amb la ciència.
Els temes que es posaran sobre la taula convidaran a reflexionar el coneixement i a debatre els seus límits des de diversos punts de vista: els avenços que estan marcant el futur, les implicacions ètiques d’aquests avenços, l’estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere en el món científic, la igualtat de drets i d’oportunitats, o la sostenibilitat del planeta. S’han programat més d’un centenar d’activitats diferents que es desenvoluparan al llarg d’aquests sis dies a diversos espais de tota la ciutat i a les que es preveu que hi participin prop de 200 ponents i convidats.
Comissariat i seccions
Aquesta Biennal Ciutat i Ciència compta amb un comissariat compost per nou persones expertes en el seu àmbit de coneixement. L’edició coincideix amb el fet que Barcelona ha estat declarada Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible aquest 2021. És per això que l’Alimentació sostenible figura com una de les seccions temàtiques, la qual està comissariada per Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia, i Marta G. Rivera, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic.
La Biennal permetrà explorar els límits entre Art i ciència en una secció amb activitats creades pel filòsof Pau Alsina i l’enginyera multimèdia Irma Vilà, ambdós investigadors de la interacció entre art, ciència i tecnologia. Les activitats comissariades per Ricard Solé, professor d’investigació ICREA a la UPF i director del Laboratori de Sistemes Complexos, permetran albirar El futur de la humanitat en el context dels nous coneixements i les seves fronteres. Precisament, l’Ètica i la filosofia al voltant dels límits d’aquests coneixements seran l’objecte de debat d’una altra secció on la seva comissària és Begoña Román, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
En aquest escenari, la Medicina regenerativa i bioenginyeria hi juguen un paper destacat, motiu pel qual les disciplines constitueixen el centre de la secció proposada per Núria Montserrat, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. A més, a la Biennal s’analitzarà com la ciència incideix en els canvis socials i polítics, i com aquestes transformacions s’aborden des de la recerca. Serà amb les activitats de la secció Sociologia i política, amb els comissaris Joan Font i Ángel Ramírez, investigadors a l’Institut d’Estudis Socials Avançats de Còrdova. Una àmplia oferta per viure la ciència i implicar-se en el seu debat.