Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record de les persones difuntes. Així, Tots Sants (festivitat catòlica) ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla que mor. La festa es relaciona amb festivitats precristianes, com ara la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en la llengua gaèlica. Segons aquesta creença, l’any es dividia en dues parts, el temps clar (a partir de l’1 de maig) i el temps fosc (a partir de l’1 de novembre), i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Malgrat la cristianització de la festa, el costumari de Tots Sants ha conservat tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme. Ara bé, a principis del segle VII, el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma, temple pagà dels déus que Marc Agripa havia fet construir, el va purificar i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els màrtirs. Per aquest motiu, el papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre per a la celebració d’aquesta festa, i va ordenar, al mateix temps, que es considerés una de les festes principals de l’any litúrgic. A les acaballes del segle X, es va afegir a aquesta festa una altra de dedicada a pregar pels fidels difunts (2 de novembre), fet que ha seguit perpetuant-se, i encara es conserva. Per això després del dia de Tots Sants, segueix immediatament el dia dedicat als morts.
A Catalunya, i a molts altres llocs, durant la nit de Tots Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora. Hi ha força tradició de posar aquella nit un plat més a taula; o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes; també hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: se solia posar un llum a la porta de la casa per guiar-les; també es podia encendre el foc de la llar perquè s’escalfessin, o encendre espelmes a les habitacions en record seu. Hi havia pobles al Pirineu català que il·luminaven amb atxes el camí de l’església per guiar les “ànimes en pena”. Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases, i si troben una bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel; en cas contrari, han de continuar penant. Totes aquestes referències associades al record i la commemoració ancestral als desapareguts, celebrada per moltes tradicions religioses, espirituals i culturals de maneres diferents, estan vinculades a la consideració col·lectiva, a la mentalitat predominant en cada moment històric sobre la idea de la mort, que inevitablement ha variat al llarg del temps. La festa s’ha anat modernitzant al llarg dels segles i ha arribat a l’actualitat amb modalitats diverses, per exemple, la modalitat angloamericana de Halloween, nom que prové de la contracció de la traducció de vigília de Tots Sants, All Hallows’ Eve. Un altre exemple és la celebració del Día de Muertos, d’origen mexicà.
La festa de Tots Sants i el Dia dels Morts o dels Difunts també tenen un costat satíric en diferents moments històrics i en diverses cultures. Per exemple, a finals del segle XIX, per Tots Sants, els teatres s’omplien perquè s’hi feia la funció d’una obra contemporània que seduïa un públic entusiasta: ‘Don Juan Tenorio’. L’obra, publicada el 1844, era una versió del mite de Don Joan de José Zorrilla. A la història de seducció entre Don Joan i Inés, hi apareixien vius i morts, cosa que va fer que, poc després que s’estrenés, la gent s’apropiés ràpidament de l’obra. I així, cada 1 de novembre se celebrava a diferents teatres de Catalunya, amb un èxit especial a Barcelona i Reus.
En moltes tradicions religioses és habitual visitar les tombes, pregar o portar ofrenes. En la Barcelona actual, l’afluència als cementiris segueix sent important per visitar tombes de familiars o amics.
INFORMACIÓ I NOVETATS 2024:
- Nous espais per a cendres als cementiris d’Horta i Sarrià.
- Als cementiris de Sant Andreu i Poblenou hi haurà punts de venda de flor natural de 8.00 a 18.00 hores, i al Cementiri de les Corts de 7.30 a 18.00 hores.
- Enguany, l’1 de novembre, en cinc cementiris de la ciutat se celebrarà la Missa de Difunts, en record de les persones que ens han deixat:
- Cementiri del Poblenou: a les 10.00 h
- Cementiri de Sants: a les 10.00 h
- Cementiri de Sarrià: a les 11.00 h
- Cementiri de Sant Andreu: a les 11.00 h
- Cementiri de les Corts: a les 11.15 h
- La Col·lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc romandrà oberta el dia 1 de novembre, des de les 10.00 fins a les 14.00 hores, i s’hi oferirà una ruta guiada gratuïta a les 12.00 hores.
- Música al Cementiri d’Horta. El dia 1 de novembre hi haurà música clàssica en directe entre les 10.00 i les 14.00 hores.
- Altar mexicà al Cementiri de Poblenou. Les tradicions funeràries mexicanes tenen una gran riquesa cultural i els altars prenen un gran protagonisme a les llars mexicanes per rememorar les persones difuntes de cada família. Es podrà participar en un altar mexicà en memòria de Josep Anselm Clavé, que fa 150 anys va morir a la ciutat de Barcelona. L’activitat serà dinamitzada per MEXCAT.
- Concert Cors Clavé. El dia 1 de novembre, a les 11.30 hores, tindrà lloc un concert per retre homenatge a Josep Anselm Clavé en el 150è aniversari de la seva mort.
- Arbre dels records. Es podrà assistir al Cementiri de Poblenou per penjar una targeta amb un missatge per a una persona estimada que es vulgui recordar i homenatjar.
- Exposició “Cementiris Tàpies”. Es podrà visitar fins al 12 de gener de 2025 a la Col·lecció de Carrosses, després es portarà al Cementiri de les Corts i, finalment al Cementiri del Poblenou.
Cementiris de Barcelona reforça el seu servei des del 26 d’octubre fins al 3 de novembre. Durant aquests dies Transports Metropolitans de Barcelona ofereix un servei ampliat per facilitar l’accés i la mobilitat dels barcelonins i barcelonines.