Barcelona persisteix en l’estratègia de posar llum i perseguir la discriminació, especialment aquella que dificulta i arriba a impedir a les persones migrades i racialitzades accedir a un habitatge de lloguer. Després d’un primer estudi presentat l’any passat, i dues sancions, una per oferir un habitatge “només a espanyols” i l’altra per un cas de discriminació directa, les primeres a tot l’Estat, l’Ajuntament ha conclòs un segon estudi sociològic, titulat “Discriminació a la carta” que detecta noves evidències d’aquesta pràctica discriminatòria en el sector.
En aquest cas, l’estudi ha consistit en un treball de camp amb 350 trucades vàlides a diferents agències immobiliàries que operen a la ciutat en nom d’una propietat fictícia que vol llogar un habitatge i sol·licita que del procés de selecció se n’excloguin “les persones immigrants”. De les respostes obtingudes per part dels agents immobiliaris contactats, se n’extreu que una àmplia majoria accepta explícitament la discriminació:
– Acceptació de la discriminació: en el 62% dels casos es produeix l’acceptació per part de l’agent de la demanda discriminatòria deixant fora del procés de selecció el perfil assenyalat.
– Facilitació de la discriminació: en el 24% dels casos l’acceptació de la discriminació no és directa però es detecten diverses pràctiques que resulten igualment en l’exclusió de l’accés a l’habitatge al col·lectiu assenyalat.
– No discriminació ètnica: en el 10% dels casos l’agent es nega a acceptar la proposta discriminatòria.
– Evasió de la resposta: en el 4% dels casos l’agent evita donar resposta a la petició.
L’objectiu amb l’elaboració d’aquests estudis és el de poder situar i quantificar l’abast d’aquest tipus de discriminació i fins a quin punt està normalitzada en el sector i poder treballar conjuntament amb agents i entitats per erradicar-la. En aquest sentit, s’han traslladat els resultats al Col·legi d’Administradors de Propietats Immobiliàries (API) i la Cambra de la Propietat Urbana i s’ha posat a disposició els recursos que ofereix l’Oficina per la No Discriminació (OND) de formacions, recursos i mediació.
Presència de prejudicis i estereotips
En la petició discriminatòria de la propietat fictícia s’opta conscientment i únicament pel terme “immigrant” sense més explicacions d’origen ètnic, religió o classe social, cosa que s’interpreta que la discriminació va dirigida a aquelles persones que provenen d’uns determinats països. Així, al llarg de l’experiment s’observa en les respostes per part dels agents immobiliaris una clara distinció, entre la població “immigrant”, que respondria al perfil discriminat, i la població “estrangera”, que quedaria fora del públic diana.
Un altre aspecte rellevant que surt a la llum durant la realització de l’estudi, és que es tracta d’una pràctica a l’ombra. El 19,4% dels agents manifesten de manera espontània que aquesta discriminació no es pot publicitar, sense que la propietat fictícia requereixi que el filtre s’apliqui ja en l’anunci de l’immoble.
El fet que la discriminació mai no es publiciti ni s’expliciti per part dels agents immobiliaris esdevé una primera dificultat a l’hora de provar que aquesta es produeix. En segon lloc, l’ús d’enganys i mentides a les persones discriminades, estratègies que els agents admeten i queden recollides a l’estudi, posen encara més traves per poder-ho provar i, per tant, perseguir-ho, sancionar-ho i reparar el dany.
Més discriminació entre agències no col·legiades
L’estudi “Discriminació a la carta” ha permès detectar diferències substancials entre els comportaments de les agències col·legiades i els de les no col·legiades. Tot i que l’acceptació de la discriminació és majoritària tant entre col·legiats i no col·legiats, en aquests darrers suposen tres de cada quatre agents, una proporció que baixa a lleugerament per sota de la meitat entre els col·legiats. Al mateix temps, signifiquen un nombre més alt els agents que rebutgen tota discriminació entre els col·legiats, un 15%, que no entre els que no ho estan, amb una proporció de tan sols el 5%.
Quant al disseny de la mostra, s’han fet ús de les dades del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, on consta que a finals del 2020 operaven a la ciutat 2.358 agents. Per tal que les dades resultants de l’estudi esdevinguessin representatives amb un 95% de confiança i un +/-5% de marge d’error màxim, es necessitava una mostra mínima de 330 agents.