Per als runners de l’Eixample no és fàcil trobar un punt de sortida clar. Però la Sagrada Família és una molt bona referència, no només pel seu valor monumental, sinó perquè aquí té lloc una de les curses més singulars de la ciutat.

Es tracta de la Milla de la Sagrada Família, un recorregut de 1.609 metres que ressegueix el perímetre del temple i les dues places que té al costat. El circuit el podeu córrer pel vostre compte tants cops com vulgueu, però aquí només el prendrem com a punt de partida.

Fitxa tècnica

Sagrada Família - Hospital de Sant Pau - parc del Guinardó

Esquivant els turistes

Km 1- A la plaça de la Sagrada Família, davant la façana de la Passió, al carrer de Sardenya, orientada a ponent, hi trobareu diverses fonts i un bon espai per estirar els músculs. Eviteu, això sí, les hores de sortida de les escoles, quan aquest espai s’omple i resulta impracticable per córrer. Més complicat serà desfer-se de la massa de turistes que visiten la basílica. Afortunadament, la vorera del carrer de Provença és força ampla.

Trànsit restringit i passeig ample

Quan hàgiu travessat en direcció a muntanya, trobareu l’avinguda de Gaudí, probablement la millor de la zona per a una cursa d’allò més agradable. El trànsit hi està restringit, i el passeig central és molt ample. En algun tram fins i tot està cobert. Aquest tram central de pedra, però, pot resultar relliscós per a segons quin calçat o en dies de pluja. L’altra dificultat serà travessar Gaudí amunt, ja que a cada cruïlla haureu de superar dos semàfors, i us tocarà aturar-vos en un o altre.
A simple vista potser no ho sembla, però l’avinguda va fent pendent de camí a l’Hospital de Sant Pau, del qual veureu la façana ben aviat. De mitjana, són uns 5 metres de desnivell a cada tram del passeig. Val la pena fer-los amb calma per afrontar amb garanties el que us espera quan hàgiu cobert el primer quilòmetre.

Gaudint de l’skyline barceloní

Km 2 – Ras i curt: superar el perímetre de l’hospital és una bestiesa. Obliga a superar un desnivell de 31,5 metres, amb rampes del 13%. Des de la façana principal el veureu a la vostra esquerra, pujant pel carrer de Cartagena. Aconsellem, doncs, tirar pel carrer de Sant Antoni Maria Claret (eviteu la vorera per on entren les ambulàncies d’urgències) i vorejar l’hospital pujant pel carrer de Sant Quintí i agafar la ronda del Guinardó. Allà, davant del camp de l’històric Martinenc, hi trobareu un parell de fonts que de ben segur agraireu.
Un cop refrescats, aixequeu la vista i gaudiu de la història de l’skyline barceloní: l’Hospital de Sant Pau, l’Hotel Arts i la Torre Agbar.

Amb ombra de tarda

Km 4 – Travesseu el parc en diagonal fins a la sortida de la plaça d’Alfons el Savi, on trobarem un altre tram de vianants. És el carrer d’Abd el-Kader, amb molta ombra a la tarda pels blocs de pisos i un pendent de nou considerable. A tocar del barri de Can Baró, serà la via d’accés cap al cor del Guinardó. Tireu a mà dreta pel carrer de les Camèlies, on trobareu una bona vorera a la banda de mar. Supereu la plaça de la Font Castellana; just després, a l’altura del carrer de Los Castillejos, el pendent tornarà a ser-vos favorable.

Un mirador espectacular

Enfileu per l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, que us portarà directament a un nou mirador espectacular quan trobeu el Complex Municipal del Guinardó. Per aquesta zona verda hi baixava el torrent de Melis, cobert ara per un vial asfaltat que desfà en poc més de 100 metres bona part de la ruta que heu cobert.

Uns dels parcs més antics

Km 5 – Si tireu endavant, encara amb una baixada suau, us plantareu a la plaça del Nen de la Rutlla, on trobareu l’escultura que té el mateix nom i és obra de Joaquim Ros i Bofarull. Des d’aquest punt, on hi ha dues fonts, accedireu al parc del Guinardó, un dels més antics de la ciutat, ja que es va obrir al públic el 1910. També s’estructura en terrasses, de manera que el pendent és força exigent. Paga la pena, però, arribar fins a un d’aquells paratges que s’han fet un lloc en la cultura popular: la font del Cuento. Diuen que s’anomena així perquè, com que tenia poc cabal, els que hi anaven a buscar aigua ho aprofitaven per fer petar la xerrada. Ja ho sabeu, doncs: podeu repetir la tradició i recordar aquí aquell pendent tan punyeter que us ha fet suar de valent fa una estona.

Mostra’n menys