Districte d’Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un territori carregat d’història i d’episodis singulars que han marcat el pas del temps. Parlem d’un compendi d’esdeveniments molt destacats, la gran majoria amb centenars d’anys a l'esquena.

Text cedit per Joan Corbera, publicat a El Pou, sobre el desenvolupament de la guerra de Successió als territoris del Guinardó i Horta, uns episodis poc estudiats i que tenen un valor molt important per a la historiografia d’Horta-Guinardó.

L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia, en el moment de la seva annexió a la Ciutat Comtal, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, ara agregats a Barcelona.

Diverses famílies importants s'hi van assentar a partir del segle XIV, com els Vallseca, que van ser sovint membres del Consell de Cent de Barcelona (com els Horta) i que van donar homes il·lustres, com el jurista i polític Guillem Vallseca (mort després del 1412).

Dels esdeveniments de tipus polític i social de la història contemporània d'Horta, poden destacar-se la repercussió dels fets de la Setmana Tràgica del 1909, quan els revoltats es van replegar cap a Sant Andreu i Horta i van cremar el convent de les dominicanes i la vella església de Sant Joan.

A banda de les torres modernistes que resten, les millors al carrer de Campoamor, tenen un gran interès les antigues masies, unes quaranta-cinc, algunes de pagès i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes deu.

Entre les entitats de tipus cultural i associatiu que han centrat la vida del barri, esmentem primerament el Centre Parroquial dels Lluïsos, fundat el 1866 a Cal Xicus (carrer Baix de Mariner) per mossèn Lluís Cantarella, que ha esdevingut un dels centres més actius.