Les famílies
Des del segle XIV s’hi van establir famílies importants, com els Vallseca, que sovint van ser membres del Consell de Cent de Barcelona, igual que els Horta, i que van donar homes il·lustres, com el jurista i polític Guillem de Vallseca (mort després del 1412), conseller en cap i ambaixador dels reis. Es van establir a la Torre Sobirana, el futur Laberint, abans de Pere Marí, propietat que va passar als Desvalls. També van bastir casa a Horta els Llull, amos d’una gran part de la Vilanova de la Mar, amb palau al Born; els Llobet, amb palau al carrer de Montcada, els Sapila, els Sitges, els Cervià, els Sabastida i els Mariner, família d’un gran prestigi sociopolític.
Després del Decret de Nova Planta, es van regular els nous municipis de l’Administració borbònica, i Horta va quedar sotmesa al municipi de Sant Genís dels Agudells, però el creixement del nucli d’Horta va fer que, ja al mateix segle XVIII, la casa consistorial s’aixequés (1768) a la plaça de Santes Creus d’Horta, refeta el 1896.
L’escut municipal fins a la primera meitat del XIX portava el nom de Sant Genís dels Agudells d’Horta i els tres ocells propis de Sant Genís, però després ja va perdre el nom i les armes. El 1888, Horta tenia els districtes de Vallcarca, els Penitents, Sant Genís dels Agudells i el Coll, i el 1903, quan va ser annexionat, comprenia, a més d’Horta, els barris de la Clota, el Coll, Vallcarca, Sant Genís i els Penitents.
Al segle XVIII es va produir una recuperació econòmica general al país que va incidir especialment a Barcelona i als pobles de la rodalia. Horta tenia dins el seu terme municipal un ampli poblament dispers entre camps i vinyes, i les masies feien costat a les cases de nobles i fabricants.
Entre les activitats econòmiques, a part de les tradicionals agropecuàries, que van donar una nova vitalitat al barri, la més característica va ser la de les bugaderes, les dones que es dedicaven a rentar la roba de la gent de Barcelona, amb les quals anava lligada tota una indústria relacionada amb la roba i l’aigua. La indústria de la pell va estar representada per l’Adoberia de Barcelona, de l’empresa Deu i Companyia (1789), instal·lada a Can Fontaner, antiga casa d’esbarjo, i altres adoberies, i també hi va haver fàbriques de midó.
Segons la resposta al qüestionari de F. de Zamora, el 1789 treballaven a l’adoberia 26 persones, i hi havia, a més, 36 colliters, 320 jornalers, 5 artesans, 2 metges, 2 cirurgians, 1 apotecari, 16 menestrals (2 mestres d’obres, 2 fusters, 2 mestres de carros, 2 manyans, 2 espardenyers, 3 teixidors, 1 sastre, 1 sabater i 1 barber). És a dir, que l’activitat de bugaderes i pellaires va ser la predominant fins a l’inici del segle XX, i de la pell en van derivar sabaters, guarnicioners, guanters i relligadors. Però Horta no va ser mai un poble industrial, sinó agrícola, i avui l’economia de la població gira al voltant dels petits botiguers, els professionals liberals, o administratius, directius i tècnics i, sobretot, constitueix un barri dormitori de tipus semiresidencial.
