Fitxa tècnica
Guanyant altura
Km 2 – Travessant la plaça en diagonal, arribareu al passeig de Fabra i Puig, l’eix que ens servirà de referència a partir d’ara. Comencem enfilant per la vorera de mà dreta al llarg d’un tram a 600 metres, amb un pendent suau. És el moment de mentalitzar-se per a l’ascensió al turó de la Peira. El podeu agafar pel carrer del Teide, molt apropiat ara que començareu a guanyar altura a marxes forçades. Les rampes en aquesta via arriben fins al 12%, de manera que és més aconsellable anar del carrer de Montmajor al passeig de la Peira, que us portarà fins a l’entrada del parc. Entrareu ben a prop del camp de futbol i podreu recórrer el perímetre exterior del parc per uns camins força amples i còmodes. Aquest és, cal recordar-ho, un parc semiforestal i trenca amb el paisatge de l’entorn. Els més agosarats us podeu aventurar a anar fins al cim, situat a 138 metres sobre el nivell del mar, però és difícil que ho pugueu fer corrent.
Si hi arribeu, en tot cas, veureu, al costat de la gran creu de ferro, la ciutat als vostres peus.
Un espai verd entre els blocs de pisos
Sortiu del parc per l’accés al carrer de Fabra i Puig, que ara ens guiarà cap al segon tram de la ruta. El començarem amb una sorpresa: entre els blocs de pisos, trobareu un enorme espai verd per sota del passeig. No us atureu a mirar i baixeu-hi sense dubtar-ho gens. Entrareu al parc Central de Nou Barris, un dels més grans de la ciutat, amb més de setze hectàrees i una estructura molt original.
Hi destaca especialment el llac, envoltat de camins amb desnivells constants.
Per fer via, dirigiu-vos a l’esquerra de Fabra i Puig per sortir del parc encarats al carrer de Feliu i Codina, un breu passatge que us conduirà al passeig de Valldaura. Aquest bulevard ofereix un ampli espai per córrer a les voreres, amb un cert desnivell. Des d’allà veureu com s’apropen les grans escultures que marquen l’entrada a la rotonda de la plaça de Karl Marx.
Fins al peu de Collserola
Aquesta és una de les rotondes més grans de tot el nucli urbà, de manera que abordeu-la amb calma, travessant els passos de vianants que us portaran a la vorera de muntanya del passeig de la Vall d’Hebron, un dels espais preferits per als runners de la ciutat. Una petita baixada i un quilòmetre de recta és tot el que us falta per arribar al punt final, el Velòdrom d' ‘Horta. El traçat és perfecte per provar la punta de velocitat després d’haver fet treballar els bessons en els trams de més desnivell. Tot i el trànsit de la ronda de Dalt, es corre molt còmodament fins a trobar el Velòdrom, al peu del qual hi ha una font. La millor opció per completar la ruta és fer la volta al Velòdrom, envoltat d’una zona de bosc frondós. Collserola és a només un pas, i vosaltres hi heu arribat corrent des del cor de la jungla urbana. Barcelona, amb 100 quilòmetres quadrats, ofereix nombroses escapades a tocar de casa. Només cal un bon calçat i posar-se en marxa. És així de senzill, i de gratificant.
