Amb 418 hectàrees, el districte de Gràcia és el més petit de Barcelona. El primer que ens ve al cap quan hi pensem són els carrers de la Vila. Però tot i l’espai reduït que ocupa, aquest antic poble també respira.

Els barris de la Salut, Vallcarca i els Penitents i el Coll connecten la Vila amb la muntanya, i per aquí es pot sortir dels carrers enrevessats del nucli urbà. De totes maneres, encara que no us pugui semblar el millor lloc per córrer, cal puntualitzar que molts dels carrers de Gràcia són per a vianants o tenen restringit l’accés de vehicles. A més, hi ha poques cruïlles amb semàfors, de manera que pot ser un bon espai per començar a córrer abans d’enfilar muntanya amunt.

Fitxa tècnica

Turó del Putxet- Park Güell - turó del Carmel - parc del Guinardó

Ascensió al coll de les Tres Creus

Km 1 – Sortint de la Vila, enllaçarem els Tres Turons en una ruta força dura i que demanarà resistència als músculs i al cervell.

Començarem uns metres més amunt de la plaça de Lesseps.

Pel carrer d’Homer, amb un fort pendent, arribareu als jardins del turó del Putxet. Com el seu nom indica, aquest petit parc inclou zones semiforestals. Serà un bon lloc per escalfar-se abans de sortir pel carrer de Ferran Puig i baixar pel d'Agramunt. Des d’allà, baixant a tota velocitat, veureu el que us espera: l’ascensió al coll de les Tres Creus, que s’enfila fins als 190 metres sobre el nivell del mar. El camí més directe és enllaçar per la baixada de la Glòria, però, francament, és una autèntica salvatjada.

Arribats, doncs, a l’avinguda de Vallcarca, gireu a l’esquerra i correu fins a la segona cruïlla a mà dreta. És el carrer de la Farigola, situat just al peu del coll. Entreu-hi per començar a guanyar altura. Enganxats a la vorera dreta, gireu a la primera cantonada —carrer de la Mare de Déu del Coll— i, de seguida, torneu a girar cap a l’esquerra. Sereu al passeig de Turull, un camí asfaltat que us portarà fins al Park Güell. No feu cas de les dreceres, on el desnivell és exagerat. En poc menys d’un quilòmetre, trobareu grups d’escaladors que s’enfilen per les parets de pedra. Continueu pel camí de terra, sempre enganxats a la dreta. De mica en mica anireu guanyant altura.

Un balcó obert a la ciutat: una vista espectacular

Km 2 – La senyalització us indicarà el tombant que condueix a la porta d’entrada del parc, on accedireu pel punt més alt. És un moment impactant, ja que deixareu el camí de terra per trobar un balcó obert a la ciutat, amb una vista espectacular. La plaça principal, amb la figura del drac, us quedarà uns metres més avall. El Park Güell desperta amors i odis entre els corredors, però de seguida comprovareu que no correu sols. Els camins de terra, amb molts desnivells, són molt còmodes per córrer, i les rutes per l’interior, infinites. La més popular enllaça el balcó amb el viaducte dels Enamorats, un tram llarg i serpentejant on podeu assolir una bona punta de velocitat.

De Gràcia al Carmel

Km 3 – Sortiu pel camí de Can Móra, també a la part superior del parc. Aquest viarany us separa del parc del Carmel, on accedirem també negociant el pendent amb temps. Pujada amunt, trobareu un altre mirador extraordinari sobre la ciutat. Continueu pel carrer del Portell i la plaça de Grau Miró, on trobareu una font. En aquest punt, deixareu Gràcia per entrar al Carmel pel carrer dels Santuaris.

Km 4 – Enganxats a mà dreta, agafeu el primer carrer, el de les Coves d’en Cimany. Us esperen 200 metres amb un 13% de desnivell i, al final, davant del número 2, un camí de terra que condueix al cim del turó del Carmel, conegut entre el veïnat com la “muntanya pelada”.

Km 5 – La millor opció per baixar la muntanya és desfer el camí i recuperar el carrer dels Santuaris. Circulant per aquí, donareu la raó a Juan Marsé, que va definir el Carmel com el ”maleït barri de puja i baixa i esconya’t!”. Els desnivells són constants, tant a favor com en contra.

Tercer mirador: El turó de la Rovira

Km 6 – Després de recórrer 700 metres pel mateix carrer, arribareu als jardins de Juan Ponce, que tornem a enllaçar en poc més de mig quilòmetre amb el Park Güell. Nosaltres, en canvi, continuarem en direcció contrària, pujant pel carrer de Mühlberg. La pujada ens portarà fins a l’entrada del parc del Guinardó, que ja hem visitat en la ruta 7. A aquesta, hi accedirem pels 108 graons que condueixen al cim del turó de la Rovira, de 261 metres d’alçària i testimoni de la història de la ciutat. Aquí s’han trobat restes d’un poblat ibèric; fins fa ben poc, hi havia un dels nuclis de barraques més grans de la ciutat. Al cim, la bateria antiaèria instal·lada el 1937 recorda els bombardejos soferts durant la Guerra Civil. El camí per arribar-hi és dur, però la recompensa val la pena: el mirador de 360 graus sobre la ciutat és un dels secrets més ben guardats de Barcelona.

Mostra’n menys