Fitxa tècnica
Sagrada Família - Hospital de Sant Pau - parc del Guinardó
La ruta comença a tirar amunt
Km 1 - Haureu cobert el primer quilòmetre quan passeu davant l’Hospital de la Vall d’Hebron, on la ruta començarà a tirar amunt. El tram de pendent més fort és curt, fins al carrer de Coll i Alentorn, però no serà fins al carrer d'Arenys que us retrobareu amb el pla. No us preocupeu si us sentiu inquiets: estareu trepitjant el coll dels Penitents, que dona nom a aquest barri. En total, 15 metres de desnivell, res que no es pugui superar ara que tot just heu començat.
Quan deixeu enrere l’Arrabassada, haureu de superar el tram d’escales en què es converteix la vorera. Quan ho hàgiu fet, tindreu al davant l’enorme plaça d’Alfonso Comín, amb el Camp de l’Àliga al bell mig. Si travesseu la plaça pel centre, trobareu una zona amb ombra —l’agraireu en els dies de calor!— gràcies a les plantes enfiladisses i una font d’aigua potable. Aquí ja haureu cobert tres quilòmetres.
Una vista espectacular
Km 4 – Ens encaminem cap a l’equador de la ruta resseguint la ronda, ara per la vorera de la banda de mar, que ens farà anar més pel dret. Travessem l’avinguda del Tibidabo i seguim cap al Museu de la Ciència - CosmoCaixa, on se’ns complica l’existència: no tindreu altre remei que creuar l’aparcament per seguir endavant. Això que ara està farcit d'habitatges d’alt nivell passa per damunt del torrent del Frare Blanc, una de les vies per on queia l’aigua de Collserola. Ho notareu pel pendent de 14,8 metres de desnivell que us tocarà superar. Però tranquils, que la recompensa valdrà la pena: a la vostra esquerra, corrent per l’amplíssima vorera del carrer d’Isaac Newton, tindreu una vista espectacular de la ciutat.
Km 5 – A l’altura de la Universitat Abat Oliva ja haureu cobert mig recorregut. De seguida us plantareu als escolapis de Sarrià, des d’on podreu deixar relaxar les cames amb una rampa descendent de 400 metres fins al carrer d‘Anglí. A la plaça de Borràs, des d’on baixa la Via Augusta, haureu cobert el cinquè quilòmetre del dia.
Km 6 – Seguiu el camí pel carrer del General Vives, on de nou la vorera de mar és més adequada. Al cap d’un quilòmetre, a la rotonda de Can Caralleu, haureu de travessar tres passos de vianants per arribar al carrer de Gaspar Cassadó. Això dels semàfors vermells és pesat, però us compensarà quan us trobeu al vial que creua el parc del Castell de l’Oreneta. A l’entrada que us quedarà a mà dreta, gairebé al final del pendent, trobareu una font amb quatre aixetes.
Un bosc dins la ciutat
El parc és un bosc dins la ciutat, amb molts camins de sorra costeruts que s’enfilen fins als 203 metres sobre el nivell del mar. Si us hi perdeu, podeu topar-vos amb les restes del castell que li dona nom, un eucaliptus gegant o un tren en miniatura. Són disset hectàrees, o sigui que us hi podeu entretenir, però si feu via, sortireu a l’avinguda d’Espasa, que encara el tram final de la ruta per l’avinguda del Bisbe Català.
Passareu per davant del Monestir de Pedralbes, on podeu estar temptats d’entrar. Però, compte!, el carrer que us hi porta, la baixada del Monestir, és una relíquia congelada en el temps, amb cases de masovers i terra de les nostres temudes llambordes. Més val que ho deixeu per a un altre dia i encareu l’últim 1.500 per l’avinguda d'Esplugues, on podreu veure l’hort de Pedralbes, un dels dotze que d’Esadei, en una suau baixada, us trobareu el parc de Cervantes. Freneu, feres, que la ciutat s’acaba aquí!
