Districte d’Horta-Guinardó

La masia de Can Peguera, enderrocada al final de la dècada del 1940, estava situada just al costat mateix de l’església de Sant Francesc Xavier, a tocar de l’actual passeig de Fabra i Puig. En el seu lloc s’hi va construir, el 1949, un edifici de 31 habitatges.

Tot i la seva desaparició, la masia va donar nom al polígon de les Cases Barates de Ramon Albó, conegudes popularment com les Cases Barates d’Horta, i avui un barri del districte de Nou Barris. Des de sempre, la masia va pertànyer a la barriada de Vilapicina, que depenia del poble, més tard districte, de Sant Andreu.

El mas, situat en un dels vessants del turó de la Peira, era propietat del marquesat de Castellbell, el qual posseïa tot el turó. L’edifici, de planta quadrada, estava estructurat en planta baixa, on vivien els treballadors; planta principal o primer pis, on s’allotjaven els propietaris quan pernoctaven a la casa, i una segona planta o golfes. Segons diferents autors, la masia també disposava d’una capella segregada de l’edifici principal i que, amb el temps, es va convertir en la parròquia de Sant Francesc Xavier.

Prop de la casa hi havia una mina d’aigua prou important i coneguda a la contrada. Pel que fa al conreu, durant anys va estar dedicat al cultiu de la vinya. Al seu llibre Les masies d’Horta, Desideri Díez i Quijano explica que hi va haver un dels marquesos que, de jove, quan els seus pares el volien castigar, l’enviaven a la masia. El 28 de març de 1928, la marquesa de Castellbell, Dolors de Càrcer i de Ros, va vendre les 10,47 hectàrees de terres de conreu de la masia per un milió i mig de pessetes, per a la construcció del nou polígon d’habitatges.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: Imatge de Can Peguera amb l’església i les Cases Barates al darrere. (Cedida per Desideri Díez i Quijano