De l’Institut Ginecós al CAP Maragall (II)

Acabada la guerra, l’edifici de l’Institut Ginecós, situat al passeig de Maragall, 152, va anar a parar a mans de la Delegación Nacional de Sindicatos de la FET i de la JONS de la Obra Sindical del 18 de Julio, organisme que depenia del Seguro Obligatorio de Enfermedad, que el va comprar al començament del 1943.

Ja en mans de les noves autoritats franquistes, es va canviar el nom de la clínica pel de Victòria.

Pel que fa a la política assistencial, aquest centre va ser el primer de Barcelona i de Catalunya que va ser immers en la nova xarxa sanitària anomenada “azul”. Amb uns cent quaranta llits, distribuïts en quatre plantes, la nova clínica estava pensada per atendre, especialment en la part de cirurgia, pacients crònics o jubilats. Pel que fa als metges, que depenien de la mateixa Obra del 18 de Julio, eren professionals consultors que només anaven a la clínica quan calia fer una operació o una visita a un malalt predeterminat. Per al servei ordinari, la clínica disposava permanentment d’un equip de metges de guàrdia.

D’aquesta manera va funcionar fins al 1975, quan l’Obra Social 18 de Julio va quedar integrada en la seguretat social. Uns anys després, al començament de la dècada del 1980, la clínica va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, dins els traspassos en matèria de seguretat social.

Finalment, el Servei Català de la Salut, a causa de la poca utilitat funcional i estructural de l’edifici, com també de la nova urbanització de la zona, va decidir enderrocar-lo, fet que es va produir el 1988. Uns quants anys després, el 1997, en aquest mateix indret es va inaugurar el nou edifici que avui és el CAP Maragall.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: L’edifici de la clínica Victòria poc abans del seu enderrocament. (Taller d’Història Clot - Camp de l’Arpa)