El Carmel i part de la seva història
Al pla de Barcelona s’hi aixequen diversos turons. De fet, n’hi ha set, com a Roma. Malgrat aquesta coincidència, els de Barcelona han passat més desapercebuts en el coneixement general de la ciutat.
Aquests turons són: Monterols, de 121 metres; el Putxet, de 181 metres; el coll dels Penitents, de 170 metres; la Creueta del Coll, de 249 metres; el Carmel, de 267 metres; la Rovira, de 261 metres, i la Peira, de 133 metres. En algun dels vessants de dos d’aquests turons, el del Carmel i la Rovira, hi ha el barri del Carmel.
La història del Carmel ens porta fins els ibers, assentats dalt del turó de la Rovira, magnífica talaia sobre tot el pla de Barcelona i punt estratègic. Les dues muntanyes van començar a ser urbanitzades al primer terç del segle XX com a barris residencials. Al segon terç del segle passat aquests territoris van acollir una part important de l’onada migratòria que va arribar a Barcelona i que va urbanitzar les muntanyes amb moltes cases d’autoconstrucció i diferents nuclis de barraques, autèntiques barriades amb nom i habitades per gent lluitadora.
El desembre, es va presentar a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé el llibre El Carmel, 30 anys de progrés: Un barri de gent lluitadora, de Rafael Pradas, publicat per l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. Un llibre que fa un repàs dels canvis que s’han produït els darrers trenta anys, fent una anàlisi que abraça des del fet de barri popular i lluitador fins a les visions de futur, passant per la vida quotidiana, la xarxa social, els equipaments o l’esvoranc.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto: Aspecte del turó de la Rovira.
