El Laberint d'Horta (I)
El parc del Laberint, amb una extensió de 54,07 hectàrees, es troba a les antigues terres de Can Llupià, al peu de la serra de Collserola, prop del Palau de les Heures i al costat mateix de les Llars Mundet. És un indret avui molt concorregut pels estudiants del campus universitari proper i poblat pels veïns de Montbau i la Vall d'Hebron.
Fa més de dos-cents anys, era un lloc prou allunyat de la ciutat que, per les característiques del terreny, va permetre al seu propietari construir un jardí neoclàssic enmig del bosc. Malgrat tot, el Laberint d'Horta segueix mantenint encara l'esperit amb què va ser concebut, al final del segle XVIII, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià, quart de Poal i marquès consort d'Alfarràs.
Joan Antoni Desvalls va néixer a Barcelona l'any 1740. Era un gran estudiós i amant de la cultura, va conrear la història, l’economia i la política, així com les llengües francesa i italiana; el 1799 va ser elegit vicepresident de la Real Academia de Ciencias Naturales y Arte. Pocs anys abans d'aquest nomenament, el 1791, va decidir construir aquest paratge a la finca que havia heretat.
Segons Desideri Díez en el seu llibre Les masies d'Horta, el 24 d'octubre de 1793 el mestre d'obres Andreu Valls va començar les obres d'arranjament de les parets i excavacions. El cercle de xiprers es va dur a terme entre el 1797 i el 1799, en què es van construir les conduccions de l'aigua. Pel que fa als jardins, els va encarregar a l'escultor, arquitecte i enginyer italià Domenico Bagutti.
Autor: J. M. Contel