En una ciutat sense gaires distraccions, el Laberint d'Horta va esdevenir una atracció sense precedents per a la gent benestant, la noblesa i fins tot la casa reial. En els seus escrits, el baró de Maldà comparava el Laberint de Can Llupià amb els Camps Elisis, Versalles o Aranjuez, pels seus jardins, engalanaments, escalinates, templets, etcètera.

Per tant, no és gens estrany que el seu propietari aconseguís la visita a la seva finca del rei Carles IV, el 1802, i que com a record de la visita en deixés constància en l’escrit següent, a l'interior d'un temple d'estil neoclàssic:

"El día 10 de octubre del año 1802, D. Juan Antonio Desvalls y de Ardena, marqués de Llupià y Alfarràs, dueño de esta casa de campo, tuvo la satisfacción de que, con el fin de ver este sitio de recreo, le honraran con su presencia las reales personas de sus Soberanos los S. S. Don Carlos IV y Dña. Luisa de Borbón, los S. S. Srs. Príncipes de Asturias D. Fernando y Dña. Maria Antonia de Francisco de Paula, el Sr. D. Antonio Pascual, hallándose a la sazón la Corte en Barcelona con el plausible motivo de la celebración de los augustos casamientos de los Serenísimos S. S. Príncipes de Asturias y del S. Príncipe heredero de Nápoles D. Francisco Genaro con la señora Infanta de España Doña María Isabel, y para perpetuar la memoria de un día tan feliz puso este monumento."

Temps després, el 1828, van visitar la finca Ferran VII i la seva tercera esposa, M. Amèlia. El 1908 hi va anar el rei Alfons XIII. I el 1930 la família reial va tornar al laberint acompanyada del president del Govern Dámaso Berenguer.

Autor: J. M. Contel

Foto: Imatge que oferia el laberint el primer quart del segle XX (Arxiu JMC)