Segons recull La Veu de Sant Martí, el segon pis del cos central acollia els malalts de pit, al costat de la galeria, per aprofitar el sol. A més a més, hi havia tres habitacions de dos llits cadascuna per a persones que necessitessin o volguessin estar soles.
El Palau de la Mutualitat disposava també d’estufa per a la desinfecció, rentadors, assecadors, habitació de planxar per a la roba i un muntacàrregues que unia la cuina amb els diferents pisos per distribuir els menjars.
Les habitacions dels malalts, disposades al voltant de les galeries dels diferents pisos, que formaven els patis centrals dels pavellons extrems, tenien dos llits, balcó o finestra a l’exterior, calefacció central, aigua corrent en els rentamans i llum elèctrica.
L’any 1925, es va obrir una escola d’infermeria al Palau de la Mutualitat a fi de dotar el centre de personal auxiliar sanitari format a la mateixa casa, fet que esdevingué una fita important al nostre país. Al final dels anys vint, i segregat de l’edifici principal, es va bastir el pavelló annex, a tocar del carrer de Los Castillejos, destinat principalment a malalts infecciosos i altres serveis, que va ser inaugurat pel ministre de Treball, el 6 d’abril de 1930, el qual va descobrir també al jardí el monument en memòria d’Eduardo Dato, benefactor del centre i mort anys abans, el 8 de març de 1921, en un atemptat a Madrid, quan era president del Consell de Ministres. Gairebé un mes després, el 30 de maig, visitava l’hospital el rei Alfons XIII, en un moment en què l’edifici s’havia convertit en un centre confortable i modern de 270 llits.
L’Aliança va anar perdent, a poc a poc, el seu caràcter obrerista i va anar obrint-se cap a la petita burgesia, la qual hi trobava, amb aquelles instal·lacions i amb el seu cos facultatiu, un bon referent sanitari. El 1933, els associats a L’Aliança arribaven als cent mil. Una fita, aquesta, que va ser àmpliament celebrada amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià, de l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, i del governador civil. Pocs dies després d’haver estat Lluís Companys elegit president de la Generalitat, també visità L’Aliança, acompanyat de diferents consellers.
Durant la Guerra Civil, L’Aliança passà a mans de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra, l’entitat va tornar als seus antics gestors, moment en què començà una expansió de la mutualitat per tot Catalunya. El 1954, es van complir els cinquanta anys de la institució. En aquest període s’havien atès 242.000 malalts, i en aquells moments la institució havia arribat a la xifra de 131.000 socis. Amb l’aparició del “Seguro Obligatorio de Enfermedad”, la Quinta de Salut l’Aliança va passar a ser-ne col·laboradora.
Per completar el complex hospitalari del Palau de la Mutualitat, el 1956 es va bastir un nou edifici, de planta baixa i tres pisos, a la banda del carrer de Padilla, el qual ha estat substituït no fa gaire per un de nou que engloba diferents facultats de la Universitat Ramon Llull. Els anys han anat passant i L’Aliança ha complert els cent anys, però el Palau de la Mutualitat segueix essent l’emblema de L’Aliança.
Autor: J. M. Contel
Fotografia: El Palau de la Mutualitat a començament dels anys vint. (Arxiu de L’Aliança)
