Una de les tradicions més populars dins del cicle nadalenc són les representacions d’Els Pastorets. Es fan arreu de Catalunya tant per part de companyies de teatre professional com d’aficionats.

Al Centre Parroquial d’Horta, els Lluïsos, fundat el 1886, Els Pastorets s’han representat en diferents etapes durant molts anys, tant en castellà com en català i, com en altres entitats, també s’han alternat, entre d’altres, amb Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres i L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Dues de les aturades més significatives van ser els períodes del 1936 al 1950 i dels anys seixanta als noranta. El primer període d’aturada va ser a causa de la destrucció de la sala del teatre durant la Guerra Civil, local que va ser reconstruït pels mateixos associats en la postguerra.

Represa de nou la representació d’Els Pastorets fa uns quinze anys, els seus impulsors, Daniel Comas i Teresa Campmany, van decidir fer un gir a l’obra amb una nova dinàmica pensada sobretot per a les criatures. Van crear uns nous Pastorets que van anomenar Dimonis i pastorets, una barreja dels de Folch i Torres amb cançons de l’Estel i trossos d’uns altres de Pitarra. A més, els van afegir coses de collita pròpia. El resultat va ser el canvi del Lluquet i el Rovelló per dues pastoretes, la Belluguet i la Vielo, i la incorporació de nens i nenes d’entre 2 i 13 anys com a fures. També van reforçar el cos de dimonis, amb en Botero, que surt amb una bicicleta; en Satanàs, els set pecats capitals, fures grans i fures petites, la diablessa Aramis, i, fins i tot, una bruixa. Així fins a completar un repartiment de més de cent persones.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: Representació dels Dimonis i pastorets el 2004 al teatre dels Lluïsos d’Horta. (Cedida per Teresa Campmany)