Districte d’Horta-Guinardó

El 10 de juny de 1946, es va fundar a Barcelona la congregació dels Germans Missioners dels Malalts Pobres, coneguts popularment per l’orde dels camils, de la mà d’Antonio Jácome Pumar, a causa de la seva preocupació per la situació dels malalts que no disposaven dels recursos suficients per a la seva atenció i, sobretot, la dels afectats de tuberculosi, una malaltia força corrent en aquells moments.

El mes de setembre d’aquell mateix any van començar a atendre els primers malalts, en una torre que havien llogat a Vallvidrera, anomenada Vil·la Àurea. Al final de la dècada del 1940, Àngela Roca i Soler, membre de la família Roca —propietària de la Companyia Roca de Radiadors—, va comprar, al barri del Guinardó, la Torre del Suro, una finca que està a tocar del parc del Guinardó, amb un edifici construït el 1910, i la va oferir als germans camils perquè hi poguessin instal·lar el seu hospital.

Aquesta finca, que, per la seva altura sobre el nivell del mar, la seva proximitat a la muntanya i el seu clima era força saludable, va fer pensar als germans en la possibilitat de convertir la Torre del Suro en un sanatori per a tuberculosos. Obert l’establiment el 29 de juny de 1949, amb una capacitat inicial per a quinze malalts, el 1950 es van començar, en els terrenys de la finca, les obres per construir un hospital més gran, que respectava la torre, obra de l’arquitecte Bartomeu Llongueras, i que es va inaugurar el 21 de novembre de 1954. Era la Casa de Repòs Sant Camil, amb l’espai necessari per acollir prop d’un centenar de malalts i que disposava també d’un dispensari i una àmplia capella.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto: Imatge de la Torre del Suro al barri del Guinardó. (Fotografia: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó)