Grup de barraques Los Cañones (I)
El Carmel ignorat: Història d’un barri impossible és un llibre de Lluís M. Bou i Eva Gimeno editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA. Gràcies a aquesta interessant publicació, que aporta moltes dades noves o poc conegudes per a la majoria de ciutadans sobre el Carmel, hem pogut recuperar part de la història del nucli de barraques Los Cañones.
Durant la Guerra Civil, i després durant la postguerra, la ciutat es va omplir de persones arribades d’arreu d’Espanya que, fugint de diferents penalitats, feien de Barcelona el seu objectiu. Davant de la manca d’habitatges, molts nouvinguts van haver de viure en coves o en barraques autoconstruïdes.
Segons un plànol de l’Ajuntament de Barcelona del 1945, a la zona del Carmel, al voltant del turó de la Rovira, n’hi van proliferar diferents grups, alguns dels quals en un perill evident, a causa que molts habitatges estaven arran del precipici. En aquests anys, al Carmel es van formar els grups de barraques de Raimon Casellas, Francisco Alegre, Los Cañones i Cerro del Carmelo. Un dels primers nuclis va ser el construït a la zona dels antics antiaeris, al cim del turó de la Rovira, on es van aprofitar totes les estructures existents per instal·lar-hi els nous habitacles.
El grup de barraques conegut popularment per Los Cañones estava format per unes cent deu barraques que ocupaven el cim i els seus voltants. Durant anys, els habitants d’aquesta zona van haver de fer mans i mànigues per sobreviure, ja que les construccions estaven enclavades a la muntanya, però sense cap mena de servei.
Autor: J. M. Contel
Fotografia: Imatge de les barraques del cim del turó de la Rovira. (Arxiu del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona)
