És prou sabut que durant la Guerra Civil Espanyola es va instal·lar a dalt del turó de la Rovira una bateria antiaèria de quatre canons Vickers 105 per defensar la ciutat dels atacs de l’aviació franquista.

En canvi, ben poca gent sap que un dels servidors d’aquests canons els darrers mesos de la Guerra Civil era l’escriptor Joan Perucho. Va ser mobilitzat dins la lleva del 1941, més coneguda com la del Biberó, el 28 d’abril de 1938, amb només 17 anys. Una lleva que es va incorporar gairebé tota al front del Segre, on molts “biberons” van morir només arribar. Però Perucho, que patia un tifus a l’hora d’incorporar-se a files, va ser hospitalitzat a Barcelona uns quants mesos, perquè aquesta era una malaltia llarga.

Finalment recuperat, va ser destinat a la bateria antiaèria del turó de la Rovira, on va passar un parell o tres de mesos. La seva tasca en aquesta posició defensiva era només la de fer feines subalternes. Però des d’aquest excel·lent mirador que esdevé el turó de la Rovira, segons explicava, admirava les boires fluctuants que produïen els enderrocaments de les cases entre la pols i la fumera que s’escapava d’algun avió enemic tocat, etcètera.

El darrer dia de la guerra a Barcelona, quan els camions van arribar a dalt del turó per endur-se tot el que es podia transportar, un dels comandaments, adreçant-se a ell, li va preguntar si era de Barcelona. Davant de la resposta afirmativa, li va dir que podia anar-se’n cap a casa seva. Anys després, Joan Perucho recordava que aquell dia va arribar a casa seva, al carrer de Ramón y Cajal amb Torrent de l’Olla, en calçotets, perquè va anar deixant pel camí tota la roba militar.

Autor: J. M. Contel

Peu de foto: Canó Vicker del 10,5, dalt del turó de la Rovira, acabada la Guerra Civil. (Fotografia: ANC-Brangulí [Fotògrafs])