La Font d'en Fargues
Quan els merenderos estaven en decadència, El Correo Catalán va publicar, el 1971, un escrit sobre aquests modestos espais de restauració popular, on destacava que, davant la desaparició que els amenaçava, la Font d’en Fargues resistia:
“[...] se mantiene heroicamente como en el caso de la Font d’en Fargas, aquella que inspiró la canción popular: Anant a la font d’en Fargas, vaig trobar el meu promès. Noies que voleu casar-vos, el provar no costa res”.
La cançó no en garantia l’èxit, però moltes parelles que es casaven a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua després anaven a celebrar-ho al voltant d’aquesta font, que rajava al turó de la Rovira i que va ser declarada d’utilitat pública el 1919. Durant molts anys, aquest va ser un lloc de trobada i de reunions populars.
Autor: J. M. Contel
Peu de foto 1, abans: Una imatge d’antany d’una font on es pot llegir l’any 1900 a la mateixa pedra.
Peu de foto 2, ara: Adaptat fa més de trenta anys com a restaurant, encara manté part de l’entorn del passat.
