Les llegendes dels canons de la Rovira (I)
La recuperació de l’espai de l’antiga bateria antiaèria del turó de la Rovira, engegada per l’Associació de Veïns de Can Baró i el Museu d’Història de Barcelona, així com alguns escrits que han aparegut darrerament en diferents publicacions, han tornat a posar d’actualitat aquesta antiga posició defensiva de Barcelona, construïda durant la passada Guerra Civil per defensar la ciutat dels atacs aeris que, sistemàticament, feia sobretot l’aviació legionària italiana sobre Barcelona.
Aquests fets han tornat a aflorar en la memòria de moltes persones que van viure aquells moments, sobretot els veïns dels barris de Gràcia, Can Baró, el Guinardó i la Font d’en Fargues. Records, molts, d’infantesa, els quals, a més, van estar amanits en aquells moments per la rumorologia.
Pel que fa als canons de la bateria, hi ha diferents versions relacionades amb el seu tipus i la seva procedència. Una d’aquestes afirmacions diu que dalt del turó hi havia un canó molt gros i molt vell —anomenat l’avi—, una peça que quan disparava feia tant soroll que tremolava tot Gràcia. I un veí afirma que de l’ensurt se li va morir el canari. En aquest sentit, altres persones asseguren que hi van instal·lar els canons del vaixell de guerra republicà Jaime I. També altres persones defensen, i fins i tot s’ha arribat a publicar en diferents ocasions, que aquests canons eren de procedència soviètica. Diferents veïns de Can Baró i el Guinardó parlaven de la “boja” o del canó que deixava anar fum blanc o fum negre...
Autor: J. M. Contel
Peu de foto: Una de les plataformes amb el seu canó Vicker del 10,5. (Fotografia: ANC-Brangulí [Fotògrafs])