La jornada es va centrar en l’edatisme, visibilitzant la discriminació social per l’edat. La doctora en psicologia, professora i investigadora de la UB Montse Celdrán va fer una presentació sobre el concepte d’edatisme i també es va projectar A la bretxa, un curtmetratge participatiu realitzat des del Consell Assessor de la Gent Gran, en el marc de la 6a Convenció Les Veus de les Persones Grans, conjuntament amb l’Associació Cultural elParlante i la productora audiovisual Camille Zonca.
Es van fer vuit grups formats per persones grans i joves que van reflexionar sobre diverses preguntes que després van posar en comú. Les principals reflexions van ser:
- Joves i grans coincideixen que vivim en una societat edatista.
- Els adults i la societat son edatistes i això s’aprèn.
- L’esperança de vida és molt alta i això fa que hi hagi moltes persones grans i d’edats molts diferents.
- No és el mateix ser jove o gran ara que abans.
- Les persones grans i joves pateixen el poc reconeixement de les seves opinions pel fet de ser joves o per ser grans.
- Les dones grans pateixen la doble discriminació de gènere i edat.
- Semblar més jove o més gran pot ser positiu o negatiu segons a qui se’ls hi diu. Pels joves és positiu semblar grans, i per contra pels grans és positiu semblar jove. Són atribucions externes.
- La joventut s’idealitza i alhora l’adolescència és vista com a problemàtica.
- Joves i grans son víctimes de l’edatisme però també exerceixen edatisme sense ser-ne conscients.
- Els estereotips ens ajuden a viure en societat però hem d’estar atents per no discriminar ningú.
- Els alumnes rebutgen l’etiqueta generació de vidre.
Conclusió final: No s’ha de jutjar ningú per la seva edat.