És un projecte de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, per garantir la protecció i la conservació del jardí històric més antic de la ciutat, i és finançat amb fons europeus Next Generation, en el marc del Pla de sostenibilitat turística en destinacions a Barcelona.
S’hi plantaran 2.211 unitats de xiprer, amb una alçada d’entre 150 i 175 centímetres, per omplir el recorregut del laberint, d’un quilòmetre i mig. A més s’hi integraran espècies vegetals autòctones, amb menys necessitats hídriques, i es renovarà tot el sistema de reg amb un de sectoritzat i per degoteig. La precisió d’aquest nou sistema permetrà regular el reg segons l’orientació, les zones d’ombra i l’estat de la vegetació, la qual cosa el fa més adaptable a les necessitats dels xiprers.
Amb l’objectiu de fer un ús més sostenible dels recursos hídrics, es millorarà el paviment perquè sigui més permeable i el sòl pugui aprofitar millor l’aigua. També s’optimitzaran els parterres, perquè conservin de forma adequada la humitat, i es posarà grava en algunes zones per facilitar la infiltració de l’aigua cap al subsol.
A banda de la renovació vegetal del jardí històric, també es restauraran les estructures escultòriques i ceràmiques del jardí, les balustrades, les escales i diferents peces ceràmiques.
El parc romandrà tancat mentre es facin les actuacions, que està previst que comencin el mes de març del 2025 i que tinguin una durada de 12 mesos.
Sobre el parc del Laberint d’Horta
El parc del Laberint d’Horta és el jardí històric més antic que es conserva a la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i se’n va acabar la primera fase l’any 1808. Es tracta de l’únic laberint vegetal de la ciutat i dels pocs que hi ha a tot l’Estat espanyol tan antic i amb alt valor patrimonial.
L’any 1994 es va fer l’última restauració en profunditat del parc i des de llavors es gestiona com un jardí museu, amb accés controlat. Actualment el jardí està catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL) i es troba en procés perquè sigui bé cultural d’interès nacional (BCIN).
La renovació donarà compliment a la recomanació de la UNESCO per conservar els jardins històrics, recollida a la Carta de Florència, que reconeix els jardins històrics com a monuments i l’obligació de protegir-los.