La nova Llei d’habitatge preveu quatre requisits per declarar una zona tensionada, i per aplicar-la se n’ha de complir un. En el cas de Barcelona, se’n compleixen tres: el percentatge de la renda de les llars dedicat al pagament del lloguer o de la hipoteca, a més dels subministraments, supera el 30% en tots dos casos, i el preu del lloguer en els darrers cinc anys és superior en tres punts a l’evolució de l’IPC.
Regulacions i beneficis fiscals
La nova llei també estableix diferències en l’establiment del preu del lloguer si el propietari és un gran tenidor (és propietari de més de deu habitatges). En el cas d’habitatges de grans tenidors, el preu del lloguer estarà limitat a l’índex de preus de referència de la Generalitat. Per als petits tenidors, el preu del nou contracte estarà marcat pel contracte anterior.
També es preveuen beneficis fiscals per a les persones que lloguin habitatges en propietat. En els nous contractes, el percentatge de reducció de l’IRPF serà del 50%, i podrà arribar al 90% en cas que el preu del lloguer sigui un 5% inferior al contracte anterior. Si el pis es lloga a joves de fins a 35 anys, la bonificació serà del 70%.
Entre el 36% i el 43% dels ingressos són per pagar l’habitatge
Segons les dades publicades per l’INE, corresponents al 2020, els veïns i veïnes de Barcelona destinen el 36% dels ingressos a pagar el lloguer. Pel que fa al pagament de la hipoteca, el percentatge d’ingressos que s’hi destina és del 43,3%.
L’evolució del preu del lloguer s’ha incrementat un 21,1% els darrers cinc anys. S’ha passat de 889,6 euros mensuals de mitjana el quart trimestre del 2017 a 1.077,5 euros mensuals de mitjana el quart trimestre del 2022. En canvi, el creixement de l’IPC en el mateix període ha estat del 14,6%, una diferència de 6,5 punts, més del doble del que preveu la llei per poder declarar una zona de mercat tens.