Els alumnes de secundària i de batxillerat de nou instituts de Barcelona seran els encarregats de col·locar 12 noves llambordes de memòria (stolpersteine) en homenatge a les persones deportades a camps de concentració i d’extermini pel règim nazi a l’espai públic de la ciutat els propers dies. Aquesta acció és la darrera activitat del programa educatiu Stolpersteine Barcelona que es realitza per segon any consecutiu a la ciutat i forma part de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci Educatiu de Barcelona. En aquesta edició hi han participat un total de 322 alumnes.
En els darrers mesos els i les estudiants de l’Institut Teresa Pàmies han treballat amb familiars, l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i l’Amical de Ravensbrück per recuperar les biografies d’aquestes persones que van viure a la ciutat i van ser deportades pel règim nazi. El projecte ha servit també per conèixer els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.
Cada llamborda conté el nom de la persona i les dates de naixement, d’exili i de deportació, i indica si la persona va sobreviure o va morir. L’Institut Teresa Pàmies col·locarà dues d’aquestes llambordes, una de les quals serà a Horta-Guinardó:
Max Stammreich
Dia: 25-5-2023
Hora: 12 h
Adreça: C. Doctor Bové, 6
Va néixer a Barcelona el 19 de juliol de 1935, fill de família jueva. Durant la guerra la família es va traslladar a París. L’any 1944 van ser detinguts i portats al camp de trànsit de Drancy, on al Max li va correspondre la matrícula d’internat 12130. El 3 de febrer de 1944 va ser deportat en el transport núm. 67 a Auschwitz, on va ser assassinat en arribar.
Josep Miret Musté
Dia: 23-5-2023
Hora: 12 h
Adreça: C. Aribau, 68
Va néixer a Barcelona el 14 d’abril de 1907. Va estudiar a l’Escola del Treball i de jove va destacar com a jugador de rugbi. Durant la Segona República, va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya. Després del cop d’estat, va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el 1937 va formar part del govern català com a conseller d’Aprovisionaments, en representació del PSUC.
Després de la presa de Catalunya pels franquistes es va exiliar a França, on va ingressar a la Resistència. El 30 de novembre de 1942 va ser detingut a París. Empresonat a La Santé i Fresnes, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb matrícula 34576, des d’on va ser traslladat a Floridsdorf, un kommando extern de Mauthausen. Després de ser ferit en un bombardeig, va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 per un S.S.