Els jardins del Laberint formen un notable conjunt, actualment de propietat del municipi de Barcelona, al voltant d'una antiga mansió dels Vallseca i després dels Roger, que passà al segle XVIII als Desvalls, marquesos del Poal i de Llupià, i després d'Alfarràs (resten vestigis de l'antiga Torre Sobirana darrere el palau construït al segle passat, amb façana neomusulmana); els jardins foren creats a partir del 1793 per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (que fou un destacat matemàtic i científic) amb l'ajuda del mestre d'obres Andreu Valls i segons plans de l'enginyer italià Domenico Bagutti; el cercle de xiprers i les conduccions d'aigua són del 1797-1799 i fou decorat amb escultures, un templet i balustres. Els jardins estan situats al passeig de la Vall d'Hebron, al nord de l'antic poble (passeig que ressegueix l'anomenada carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, oberta el 1869), al peu de Collserola, entre les Llars Mundet i l'accés a Can Papanaps. Actualment són un jardí museu, i en una part de l'edifici hi ha oficines de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.
També prop de les Llars Mundet hi ha el Palau de les Heures (o Can Gallart), residència amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, a l'estil dels châteaux francesos, construït el 1895-1898 segons plans d'AAugust Font i Carreras per al navilier Gallart, que contenia un esplèndid mobiliari i notables obres d'art; actualment és propietat de la Diputació de Barcelona i constitueix un annex de les Llars Mundet. Acull la Fundació Bosch i Gimpera.
La Torre de la Granja Vella, que havia pertangut a Joan Sabastida (segle XV), passà a propietat dels jerònims de la Vall d'Hebron i, després de la desamortització, passà al banquer Lluis Martí i Codolar, que hi establí una granja agrícola, jardins i parcs i, fins i tot, un zoològic (nucli inicial del Zoo de Barcelona); Don Bosco la visità el 1885 i fou cedida poc després als salesians.
