Memòria històrica
Els darrers anys la societat ha vist com es reactivava la necessitat de conèixer el passat històric més immediat, anant més enllà de tòpics i llocs comuns o d'oblits per obtenir una visió perimetral que permeti arribar a les pròpies conclusions.
El Districte de les Corts desenvolupa tot un programa d'activitats que inclou diferents perspectives i sectors d'acció per tal d'obtenir la màxima objectivitat possible per afavorir una mirada serena al passat llunyà i recent, que faciliti el coneixement del nostre poble i li permeti un futur millor.
Espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts
“La presó invisible” és un projecte multidisciplinari de memòria i reflexió històrica —i també actual— sobre l’antiga presó de dones de les Corts (1936-1955), l’espai de reclusió femenina més important de la Barcelona del primer franquisme, una circumstància que contrasta amb l’oblit i la invisibilitat que pateix actualment.
El districte de les Corts va inaugurar, el passat 14 de desembre de 2019, l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts. Aquest espai esdevé una realitat després d’anys de treball i reivindicació de la Plataforma Futur Monument Presó de dones de les Corts, que inclou entitats memorialistes i de familiars de les internes de recuperar aquest episodi de la història de la repressió política i de la repressió moral específica contra les dones que aquest lloc va significar.
Activitats
El projecte Ruta de la Memòria Històrica de les Corts, desenvolupat pels estudiants del Màster en disseny urbà i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, de la Universitat de Barcelona (UB), es duu a terme amb la col·laboració de l’Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME) i l’Ajuntament de Barcelona.
La Ruta de la Memòria Històrica de les Corts a Barcelona proposa un recorregut urbà per tretze localitzacions del districte: edificis, monuments, entorns urbans fortament identificats amb esdeveniments històrics del període de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i la dictadura franquista.
També es proposen tres projectes d’idees per a espais “sense memòria”, on s’han dut a terme enderrocaments de monuments franquistes. Aquest és el cas dels indrets on s’alçava l’antic monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera i el monument “a los caídos”.
El tercer projecte identifica la presó de dones de les Corts, ja desapareguda. Es tracta d’un lloc amb una forta història social i humana de repressió franquista, avui invisible en el paisatge urbà de la ciutat.
“La presó invisible” és un projecte multidisciplinari de memòria i reflexió històrica —i també actual— sobre l’antiga presó de dones de les Corts (1936-1955), l’espai de reclusió femenina més important de la Barcelona del primer franquisme, una circumstància que contrasta amb l’oblit i la invisibilitat que pateix actualment.
La transformació constant de la fisonomia de la ciutat i del barri i la desaparició física de l’equipament han ajudat poderosament a aquest oblit, un fet que des del projecte “La presó invisible” s’ha intentat contrarestar.
Fer visible l’antiga presó —i el col·lectiu de dones empresonades per la dictadura franquista— a través del concurs d’imatges antigues, testimonis i estudis actuals constitueix un dels objectius d’aquest projecte. Es tracta també, però, de fomentar noves mirades —mitjançant el cinema documental o l’art al servei de la memòria— que possibilitin un debat d’actualitat en què els veïns i les veïnes del barri tinguin alguna cosa a dir sobre el seu record i senyalització.
Inaugurat l'Espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts
El districte de les Corts va inaugurar, el passat 14 de desembre de 2019, l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts. Aquest espai esdevé una realitat després d’anys de treball i reivindicació de la Plataforma Futur Monument Presó de dones de les Corts, que inclou entitats memorialistes i de familiars de les internes de recuperar aquest episodi de la història de la repressió política i de la repressió moral específica contra les dones que aquest lloc va significar.
La instal·lació artística que configura l’espai memorial se situa al xamfrà nord-est entre els carrers d’Europa i Joan Güell i està composta per sis pedres d’escullera procedents d’orígens diversos del país i que esdevenen l’element central del monument, cinc tòtems informatius i quatre tòtems troncocònics amb il·luminació, inscripcions en el paviment, una xapa d’acer cortén i pintura de calçada que reprodueixen el perímetre de la presó i un muret de basalt amb una inscripció amb les dates en què el correccional va estar obert.
L’any 1905 Amadeu Carné Tort va iniciar la construcció d’una fàbrica en els terrenys de la travessera de les Corts, 27 bis (llavors, travessera a Gràcia i Sant Martí, 31), que es va inaugurar el 1910 com una de les principals productores barcelonines de maquinària i instal·lacions per a fàbriques de teixits, i que fins llavors havia estat ubicada al carrer Ponent, 24 (actual Joaquim Costa).
La fàbrica de seguida es va conèixer com a Ca n’Amadeu, i la seva construcció va propiciar la urbanització de la zona, amb la proliferació de passatges de cases baixes que van originar el barri de Sant Ramon.
En morir el propietari, l’any 1911, la fàbrica va quedar a nom del seu fill Amadeu Carné Fontes, tot i que els altres fills també hi tenien participacions; per aquesta raó la fàbrica es va passar a anomenar «Hijos de Amadeo Carné».
En aquest període l’empresa es va dedicar principalment al teixit, però canviant el producte cap als aprests, també anomenat sector del ram de l’aigua. El 1930 la mort prematura d’Amadeu Carné fill, als 38 anys, fa que l’empresa quedi a mans de la seva vídua, Teresa Muset Capdevila. En aquest període la fàbrica es va fragmentant i dins del recinte s’instal·len petites empreses. Per altra banda, l’antiga fàbrica de maquinària es va compartir amb altres empreses de menor rellevància, com les de Casarramona J. i E., Juan Blanch i Andreu Casaus i Cia., entre altres de més petites.