Thaïs Cuadreny aka Fera (Barcelona, 1982)
Em considero una dona lesbiana que flueix amb els seus gèneres. Aquest punt és important, perquè la presència de dones lesbianes, dones trans i/o de gèneres i cossos diversos es quasi nul·la fora dels nostres propis cercles.
El meu gènere afecta a totes i cadascuna de les meves accions, des de la més quotidiana a la performance del directe. Actuar amb naturalitat i orgull d’unx mateix en un món que et titlla de “rara” em sembla revolucionari.
Educar és viure’ns en llibertat i mostrar-nos tal com som. No oculto la meva identitat i m’agrada evidenciar-la, trec la ploma, no intento ‘maquillar-me’ per encaixar. Cada acció quotidiana (a la feina, anant a comprar, dialogant amb qui desconeix...) és igual de valuosa que la performance de l’acció artística i musical: es converteix en un acte polític. Però és sobre l’escenari, en composar i cridar-ho sense miraments, quan puc donar trajectòria i amplitud al discurs.
Vaig néixer a una família de classe mitja-alta que va patir un problema econòmic i personal a principis dels dos mil. Aquest “descens de classe” m’ha marcat profundament i m’ha regalat una part important de la meva identitat. Colpejar-se amb la realitat, treballar dur per sobreviure i ser conscient de les diferències, tot es complica quan quedes fora de la norma blanca heteropatriarcal.
Soc, en resum, renegada d’estrat social i orgullosament precària. El meu treball artístic es basa en l’acció i la música en directe.
No entenc la vida sense expressió artística, és el que em manté forta. A través de la via creativa he trobat les peces del meu propi puzle per entregar un projecte amb sentit, canalitzar la meva veu perquè sigui la de totxs.
Aquest és el meu missatge: treure a la llum la diferència, fer-nos visibles per trencar un sistema que no ens representa.
