El Centre LGTBI de Barcelona reconeix la trajectòria de l’activista feminista i lesbiana Empar Pineda

22/11/2021 - 14:20

El Centre LGTBI de Barcelona va retre homenatge a l’activista pels drets de dones, lesbianes i altres dissidències Empar Pineda

El Centre LGTBI de Barcelona va retre homenatge a l’activista pels drets de dones, lesbianes i altres dissidències Empar Pineda, en el marc de la 3a Jornada Anual, que es va celebrar el dissabte 20 de novembre, i que va portar per títol “Memòria s’escriu en femení”.

Aquesta Jornada va estar dedicada a la memòria de les dones lesbianes, bisexuals i trans, “el recorregut de les quals ha estat, massa sovint, marcat per la invisibilització”, va afirmar Andreu Agustín, director del Centre LGTBI de Barcelona.

“Volem posar les seves memòries en un lloc de relleu, que permeti fer un pont cap al futur. No volem quedar-nos només en els reconeixements i les paraules boniques. Volem construir una memòria activa, i reflexionar col·lectivament sobre els avanços, prenent impuls per als nous reptes”, va afegir Agustín.

Entre aquestes dones, a la Jornada es va voler destacar la trajectòria d’Empar Pineda,  “feminista, lesbiana, i lluitadora incansable fins el dia d’avui”, segons la va descriure Katy Pallàs, vicepresidenta de la Plataforma d’entitats LGTBI de Catalunya i presidenta de l’entitat Famílies LGTBI.

Pallàs va recordar que el recorregut d’Empar Pineda es va iniciar en els anys del franquisme, en un context de forta repressió contra les dones i amb una societat que “no consentia que persones com l’Empar existissin, i les anul·lava, les menyspreava, les invisibilitzava i les condemnava al desprestigi social o fins i tot les tancava a la presó”.

Algunes lesbianes també eren internades en psiquiàtrics on rebien teràpies d’electroxoc; altres no suportaven la repressió i es treien la vida; altres, en canvi, van poder resistir en la clandestinitat, creant espais de seguretat, va explicar Pallàs.

“L’Empar Pineda era una de les que van resistir. No sols això, sinó que ella va voler passar a l’acció. Va comprendre que el primer pas era lluitar contra el franquisme que ofegava les dones i les minories sexuals i afectives, i la seva implicació en el Partit Comunista la va portar al feminisme”, va recordar la vicepresidenta de la Plataforma LGTBI.

Posteriorment, el 1976, Pineda va fundar la Coordinadora Feminista de Barcelona que va organitzar les primeres Jornades Catalanes de la Dona. El 1980, l’activista va fundar el Col·lectiu de Lesbianes Feministes per lluitar pels drets sexuals i reproductius, i també va participar de la Comisión por el Derecho al Aborto per aconseguir el dret de les dones a decidir sobre els seus propis cossos.

“L’Empar mostrava el seu orgull de ser feminista lesbiana amb missatges encoratjadors que ens feien sentir que el món estava canviant. Ella es va constituir com a dona lesbiana orgullosa amb una potent convicció del seu potencial humà i de servei a l’alliberació del cos de les dones. No cal dir que les seves fites són les fites de totes les dones d’aquest país, i volem que això es sàpiga perquè el jovent que hi puja es pugui emmirallar en ella i pugui seguir el seu camí”, va concloure Pallàs.

Per la seva banda, Laura Pérez Castaño, quarta tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, va voler destacar la capacitat d’escolta i de debat d’Empar Pineda, així com la seva forma “generosa” de relacionar-se amb les persones que han arribat a les lluites feministes després que ella.

També va recordar que Pineda va participar de la primera manifestació LGTBI de l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Barcelona l’any 1977, i va ser candidata a l’alcaldia de la ciutat en les primeres eleccions de la democràcia.

“L’Empar és una representant històrica d’una corrent feminista amb la qual em sento molt identificada. Unes corrents feministes obertes, dialogants, antiidentitàries, pro-sexe, pro-drets, pro-misticitat, i promotora d’aquestes aliances rebels que sumen, que conflueixen i aborden els diferents temes des de la complexitat, centrant-nos en el ‘què anem a fer’, més enllà del ‘qui som’”, va reflexionar Pérez Castaño.

A continuació, Empar Pineda va rebre una escultura en forja, obra de l’artista Savina Vall, per simbolitzar el reconeixement a la seva lluita.

“Per a mi és molt emocionant que aquest acte sigui a Barcelona, on vaig estar a la transició i em va marcar de tal manera que, allà on he anat, ho porto al cor. Per mi van ser els anys de la lluita per “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, de la presència a l’Assemblea de Catalunya. I no parlem de les Jornades Catalanes de la Dona, que per a mi van ser, a la meva vida, un abans i un després. Va ser el descobriment del feminisme i de sentir moltíssimes veus i del propòsit que teníem de fer realitat les nostres propostes. Entre elles, la del lesbianisme”, va dir Pineda en el moment d’agrair el reconeixement.

També va reforçar la necessitat de la visibilitat de les lesbianes, i el fet de que “totes les passes endavant que s’han fet (en drets LGTBI) es facin realitat”.

La 3a Jornada Anual del Centre LGTBI de Barcelona s’emmarca dins del cicle de programació “Memòria: absències i presències”, que entre octubre de 2021 i gener de 2022 proposa un viatge per la memòria històrica del col·lectiu LGTBI, enfocat a l’estudi crític de diferents etapes i a la posada en relleu de referents i espais de la ciutat que han estat testimoni de les lluites per l’alliberament.

El 20 de novembre, data escollida per la Jornada Anual, marca l’inici de la transició democràtica a l’Estat espanyol, tot i que no va ser fins el 26 de desembre de 1978 quan es va derogar la Llei de Perillositat Social que criminalitzava les persones LGTBI.

A escala internacional, el 20 de novembre és el Dia de la Memòria Trans, dedicat a la memòria d’aquelles persones que han estat assassinades víctimes de la transfòbia i a reflexionar sobre les violències que encara pateixen les persones trans. En aquest marc, es va celebrar un acte commemoratiu a la glorieta de Sònia Rescalvo, que ha esdevingut un lloc de memòria a la ciutat de Barcelona, en homenatge a aquesta dona trans assassinada el 1991 per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Tot el contingut de la Jornada Anual es pot consultar al canal de Youtube del Centre LGTBI de Barcelona.