Brad Mehldau torna al nostre festival en solitari amb un programa dedicat a Gabriel Fauré, protagonista del seu últim disc, publicat aquest any 2024 per commemorar el centenari de la mort del compositor francès. Mehldau interpreta música de Fauré i també obra pròpia inspirada a partir de la música d’un autor que el pianista de Florida considera potser menystingut davant de contemporanis seus com Debussy i Ravel. Quatre nocturns de Fauré, doncs, es combinen amb quatre peces pròpies de Mehldau (
Prelude, Caprice, Nocturne i
Vision) i un extracte del
Quartet per piano número 2, en sol major, opus 45, a qui fa referència Mehldau en la cita que obre aquesta nota. Música, en efecte, que podria ser un «somieig consolador que guanya poder expressiu en la seva efímera delicadesa. Misteriosa i fascinant». Tot això afegit amb peces contemporànies que s'encavalquen amb el llegat de Fauré harmònicament i melòdicament.
Brad Mehldau torna al nostre festival en solitari amb un programa dedicat a Gabriel Fauré, protagonista del seu últim disc, publicat aquest any 2024 per commemorar el centenari de la mort del compositor francès. Mehldau interpreta música de Fauré i també obra pròpia inspirada a partir de la música d’un autor que el pianista de Florida considera potser menystingut davant de contemporanis seus com Debussy i Ravel. Quatre nocturns de Fauré, doncs, es combinen amb quatre peces pròpies de Mehldau ( Prelude, Caprice, Nocturne i Vision) i un extracte del Quartet per piano número 2, en sol major, opus 45, a qui fa referència Mehldau en la cita que obre aquesta nota. Música, en efecte, que podria ser un «somieig consolador que guanya poder expressiu en la seva efímera delicadesa. Misteriosa i fascinant». Tot això afegit amb peces contemporànies que s'encavalquen amb el llegat de Fauré harmònicament i melòdicament.
Brad Mehldau, piano